UN HOME NU, SOL I VELL Tothom en diu ‘el solàrium’ però, realment, aquell espai no és més que una petita plaça des d’on es pot veure un tros de mar i on s’apleguen cinc o sis gandules. Hi ha un home gran que jeu sota el sol tebi de març. Té els ulls clucs
(La sèrie comença aquí) Tot i que el dia havia estat agitat, el dimarts a la nit vaig vèncer la temptació de quedar-me tranquil·lament a casa veient el “Sense ficció” dedicat a Xavier Vinader (summament recomanable, per cert, i recuperable aquí via “TV3 a la carta”) i me’n vaig anar cap a Arts Santa Mònica per
Avui l’estimat amic Francesc Castanyer compleix 99 anys. I hi arriba amb una envejable claredat d’idees i amb el sarró dels projectes encara carregat. Ho repeteixo: envejable. Pels habituals d’aquestes Totxanes en Francesc no és pas una referència estranya. Hi ha un munt d’apunts en els quals he parlat d’aquest home, enginyer de professió (va ser
Estimadíssima Mila, Ets una noia afortunada perquè has pogut conèixer la teva besàvia Montserrat, la mare de la teva àvia Anna. De fet, comptant els que tens a la Bretanya. són quatre els besavis i besàvies que hauràs conegut i que, de retruc, hauran tingut l’alegria de conèixer-te. Per això et dic que, als teus
(La sèrie comença aquí) L’exposició “Popcèntric” és la primera que s’organitza a Arts Santa Mònica sota la responsabilitat de Jaume Reus (vegeu aquí), el seu nou director. Digueu-me esmolet però m’imagino que aquesta condició de pòrtic d’una nova etapa ha estat propícia perquè l’esforç de totes les parts implicades fos més intens per tal d’aconseguir
Des d’avui mateix i fins al 12 d’abril estarà oberta a la primera planta d’Arts Santa Mònica –a Barcelona, al final de la Rambla, baixant a mà dreta– una exposició singular que commemora els 50 anys de la creació de Discos Concèntric, el primer segell d’aquí nascut amb vocació de fer música pop en llengua
Tal com vaig explicar (aquí) mesos enrere la revista Serra d’Or em va demanar que em fes càrrec de l’article que cada gener publicava Albert Manent –mort l’abril de l’any passat– amb el resum de les efemèrides culturals més importants de l’any amb un accent especial a les de caire literari. La meva estrena, per tant,
Ja fa temps que m’interessa el jutge Santiago Vidal. No és que senti una atracció especial pels afers relacionats amb l’administració de la justícia, però he d’admetre que cada vegada que aquest home apareix en algun mitjà em fa la impressió –pel que diu, per com ho diu, per la seva manera de captenir-se– que
Potser us farà gràcia saber que un dels apunts més visitats d’aquest Bloc és aquest. Es titula “Carmen Broto”, el vaig escriure el 14 de juny de 2006 –aviat farà, doncs, 9 anys– i, curiosament, encara avui és rara la setmana que no aplega deu o dotze lectures. El tema concret de l’apunt era la publicació
(Aquest article va ser publicat a Vilaweb el dimecres 4 de febrer de 2015, data de sortida del llibre) Jaume Cabré i les incerteses del creador Segurament deu ser cosa de l’edat però cada vegada em mereix més respecte la gent que va pel món enarborant la bandera del sentit comú. I si, a
El proper dia 8, com cada segon diumenge de febrer, a les 12 del migdia es celebrarà al cementiri de Sant Gervasi l’homenatge poètic a Joan Maragall davant de la tomba on reposen ell i tots els seus. Els habituals d’aquestes Totxanes ja saben que els de casa som molt veterans en la celebració d’aquesta
Aquest cap de setmana de transició entre gener i febrer que acabem de viure ha tingut pels de casa una notòria dimensió cultural. Val a dir que ens ha anat de fàbula perquè així no ens ha calgut engegar el televisor (*) i així ens hem estalviat explicacions i imatges sobre la visita a Barcelona dels
Sortint de la biblioteca del meu barri em trobo amb un antic company de feina. El primer que em pregunta és si vaig veure el TeleNotícies amb les declaracions de Jordi Pujol davant del tribunal que aquests dies ha començat a jutjar-lo amb tota la seva família. Li responc que no. Que cada vegada sóc més selectiu
La setmana passada els Serveis Territorials d’Ensenyament de Girona varen organitzar una visita d’una trentena de directors de centres d’aquella demarcació a l’Espai Joan Triadú que des del passat mes d’octubre està obert a la biblioteca comarcal “Terra Baixa”, de Ribes de Freser, la vila on va nàixer el mestre (vegeu aquí) fa noranta-quatre anys.
Els seguidors d’aquestes Totxanes ja deuen haver notat la meva tirada cap als personatges i les històries que han configurat la història de la ciutat de Barcelona –la meva ciutat; la més bonica del món– en els darrers cent anys. M’interessen moltes coses d’aquest tema però ara, sense voler fer un inventari exhaustiu, destacaria les cròniques