Al davantal –difícil de llegir pel fang que hi té enganxat– i en un rètol que hi ha a un costat de la parada posa que es diu A. Majó, que és artesà ceramista i que treballa a Breda. Després, per Internet (aquí, per exemple), he sabut que la lletra inicial vol dir Antoni. Abans de continuar
Tinc un bon col·lega –jubilat també com jo– amb el qual ens escrivim gairebé cada dia a propòsit dels afers més diversos que us pugueu imaginar. I no cal dir que el procés cap a la independència n’és un dels més habituals. Fa uns minuts m’ha enviat un correu –amb el tema “Passa alguna cosa?”—
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
El 16 de gener d’enguany vaig penjar un apunt (aquest) en el que m’en fotia de totes les frases i expressions (“línies vermelles”, “full de ruta”, “posar-se les piles”, “sí o sí”…) que d’un temps ençà s’han posat de moda, tant per part de polítics i comunicadors com de la gent normal. En l’esmentat apunt
Veig que el suplement “Rar” del diari Ara d’avui està dedicat a l’actor porto-riqueny Benicio del Toro i començo a passar fulls de pressa perquè, en principi, no és un tema que, francament, m’apassioni gaire… fins que em trobo amb una cara que em sona molt i un titular al costat que diu “Rebeca, la
El passat 3 de juliol, dia que feia 50 anys de l’única actuació dels Beatles a Barcelona, vaig publicar al portal de Vilaweb (vegeu aquí) una entrevista amb una de les persones que més coses saben –i més material ha aplegat– sobre aquell concert. Es diu Miguel Navarro, va néixer a Montevideo el 1959, el podeu trobar
¿Què més us he de dir que no ho hagi expressat ja en el títol de l’apunt? Llegiu l’article perquè em sembla que una vegada més Empar Moliner explica amb molta senzillesa i claredat el que molta gent pensem. L’enllaç directe al diari és aquest però, per si de cas, us reprodueixo el text íntegre aquí
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
De vegades tinc la impressió que a Celdoni Fonoll no li hem fet tota la justícia que la seva trajectòria es mereix. I no tinc cap inconvenient a començar l’atribució de culpes per mi mateix perquè reconec que durant els anys que es va dedicar a fer discos li vaig fer un seguiment discontinu, intermitent.
El divendres 3 de juliol (és a dir, abans d’ahir) es varen complir cinquanta anys exactes de l’actuació –primera i única a Barcelona— dels Beatles i la bona gent de Vilaweb va dedicar a l’esdeveniment un espai generós en el qual varen aparèixer uns quants articles, alguns dels quals vaig escriure jo. Més concretament hi
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
La columna del diumenge passat a la pàgina 2 d’El Punt Avui signada per Miquel Berga em va semblar que aplegava un seguit de reflexions summament encertades sobre com es desenvolupa el cerimonial de comiat de les persones difuntes en els tanatoris i instal·lacions similars de casa nostra. L’article el podeu enllaçar aquí però per si la
El dimecres passat, que era sant Joan, un bon amic em va enviar un whatsapp en el qual no només em felicitava sinó que, sabedor que la proposta excitaria les meves ganes de brega, em donava a triar entre si preferia celebrar “el meu sant” o bé “el dia del meu nom”. He de confessar que jo,
Des de fa pocs dies aquest Bloc que esteu llegint disposa d’una nova prestació que estic segur que us serà força útil: la de la subscripció. ¿Què vol dir subscriure’s a les Totxanes? Una cosa molt senzilla que, a més a més, tot i valer molt no us costarà ni un ral: cada vegada que
Sóc dels molts que opinen que la columna que publica Empar Moliner a la darrera pàgina del diari Ara de dimarts a dissabte és de lectura obligatòria. I ben sovint, més: de retall, arxiu i relectura posterior. Moliner té la virtut de dir coses clares i directes. Coses que se li entenen a la primera