Guillamon, Julià.

Magnífica idea la que ha tingut la periodista Montserrat Serra, de Vilaweb Lletres, d’entrevistar el crític Julià Guillamon en diverses sessions (vegeu-ne aquí la primera) mentre és de viatge a Xile i Veneçuela per afers relacionats amb el llibre que porta entre mans. Vet aquí les meravelles que permet el correu electrònic… i l’espurna de talent que salta quan la persona que entrevista sap el que fa i la que és entrevistada té coses a dir.

Sobre Julià Guillamon -al meu parer el número 1 dels que ens dediquem actualment a parlar de llibres en els diaris- he parlat en diverses ocasions en aquestes Totxanes. La darrera va ser (vegeu aquí) per felicitar-lo per la concessió del premi Octavi Pellissa al seu estudi sobre l’exili dels escriptors catalans a Amèrica del Sud.

Un estudi que, pel que llegeixo en l’entradeta de l’entrevista, es publicarà el proper novembre i que ja auguro des d’ara mateix que serà un dels llibres importants de l’any.  (n’hi ha més)

Tot va començar arran de l’exposició “Literatures de l’exili” que fa dos anys i mig es va poder veure al CCCB. Una exposició de la qual Julià Guillamon va ser-ne un dels comissaris i que no em vaig estar de qualificar (vegeu aquí) d’extraordinària, commovedora i memorable.

Quan la mostra del CCCB va tancar les seves portes va començar una etapa itinerant que la va portar als països de l’altra banda de l’Atlàntic que havien acollit els nostres escriptors després de la guerra civil: Mèxic DF, Santiago de Xile, Buenos Aires, Caracas… Cap d’aquestes etapes era igual a l’anterior ja que cada nou muntatge Guillamon el personalitzava amb petites novetats producte de les seves investigacions sobre el terreny.

D’aquest seguit de vivències i descobriments va nèixer el que (si no ha canviat el títol) serà “El dia revolt”, el llibre que sortirà el proper novembre, i una exposició que es farà l’any que ve a Barcelona que aplegarà les novetats trobades pel camí i que tancarà definitivament el cicle iniciat fa dos anys i mig amb “Literatures de l’exili”.

Mentre espero el següent lliurament de l’entrevista a Vilaweb Lletres i la publicació d'”El dia revolt” vaig llegint “Uh, Gabirú”, un recull d’articles de Julià Guillamon publicats a La Vanguardia entre 2005 i 2007 i que acaba d’editar la gent d’Empúries.

Sobre “Uh, Gabirú” només diré una cosa: des de fa uns dies espero amb candeletes el moment de ser a casa amb calma per reprendre’n la lectura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *