Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 de juny de 2005
0 comentaris

“Tàpies variades”: l’apoteosi de l’esbargínia (i l’asbregínia, i l’ubregínia, i…)

Ahir al matí, en el cotxe camí de l’Ikea (a buscar prestatgeries per posar-hi -per fi!- els llibres) escoltem “Tàpies variades”, el programa de cuina dels dissabtes a Catalunya Ràdio que condueix Pere Tàpies. Val a dir que no sóc seguidor habitual d’aquest tipus de programes (tot i que no ho sembli ja que, ara me n’adono, porto dos dies parlant en aquest Bloc de programes gastronòmics) sobretot des que fa unes temporades el senyor Llorenç Torrado va marxar de Catalunya Ràdio.  (n’hi ha més)

 

M’agradava escoltar en Torrado, un home savi en coneixements i sobri en la manera de transmetre’ls. M’hi sentia gratificat i sempre acabava amb la sensació d’haver après alguna cosa nova. Tal vegada no sóc del tot just amb en Pere Tàpies, ho admeto, però he de dir que en la meva balança particular hi pesa molt més la seva vessant xarona i fins i tot poca-solta que les possibles virtuts gastronòmiques que pugui atresorar.

El programa d’ahir el senyor Tàpies el va dedicar monogràficament a parlar de l’albergínia i les seves múltiples aplicacions culinàries. L’acompanyava en Carles Gaig, un crack indiscutible (aquest sí) dels fogons. Doncs bé, puc assegurar que en cap moment del programa ni el presentador ni el seu il·lustre col·laborador varen pronunciar ni una sola vegada -ho torno a dir: ni una sola vegada- la paraula “albergínia” correctament i sí, en canvi, set o vuit variants espúries del mot. I ben envitricollades, per cert, la majoria: esbargínies, asbregínies, ubregínies, usbregínies, albrugínies… i encara sort que a ningú se li va ocórrer de despenjar-se amb cap “berengenes” que, vist com estava el patí, no dubto que de seguida hauria trobat uns quants adeptes. Pel que fa a les intervencions dels oients la confusió va ser bastant similar tret del cas d’una senyora que em sembla que va pronunciar el mot com Déu mana. Dissortadament, però, el seu exemple va ser merament testimonial.

¿On era, em pregunto, el corrector lingüístic? ¿Li havien donat festa el cap de setmana? ¿Ningú es va molestar a revisar el guió del programa i a preveure la més que segura atzagaiada? No és que me l’agafi amb paper de fumar però és que, precisament, aquesta és una de les missions d’una ràdio pública i catalana: no contribuir a l’empobriment de l’idioma. No fer més elevat el nivell de burrícia lingüística (i de l’altra) del personal.

¿En nom de què un professor defensarà davant dels seus alumnes que la forma correcta és “albergínia” quan durant seixanta minuts l’emissora amb més audiència del país -una emissora de la Generalitat!!- ha anat destrossant impunement aquest mot -de tan fàcil pronúncia, per altra banda- amb una sèrie de nyaps sense cap ni centener?.

Es pot ser catalanista i d’esquerres, federalista i constitucional, modern i cosmopolita… tot el que es vulgui. Ara bé, el que no es pot tolerar és que des d’una emissora institucional es proclami als quatre vents un nyap lingüístic com aquest. ¿On eren els correctors?. I si, a fi de comptes, resulta que la culpa la té el senyor Pere Tàpies, que és un indocumentat en aquests afers, que es documenti -o el documentin- abans de posar-se darrere de cap micròfon. Ja veus què fàcil.

I encara hi ha qui dubta de la necessitat de mantenir en els programes universitaris la carrera de Filologia Catalana…

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!