Com que ja tinc una edat he de confessar que fa mooolt temps que vaig entendre que mentre Catalunya formi part de (i sigui un excel·lent negoci per a) Espanya sempre ens tocarà les de perdre, amb independència de qui mani a Madrid. És per això que en cap moment m’he sentit especialment excitat o il·lusionat davant la perspectiva de tenir un nou Estatut com el que els parlamentaris estan redactant ja que inevitablement el seu articulat anirà sempre subordinat al que disposi en cada cas la Constitució Espanyola, norma de superior rang jurídic. (n’hi ha més)
És per això que em sembla especialment clarificador el que han publicat recentment els diaris (vegeu aquí, aquí i aquí) en el sentit que, segons l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya -és a dir, gent entesa en la matèria- la meitat de les competències que els partits han volgut encabir en el nou redactat no resistirien un recurs davant del Tribunal Constitucional. El que em sembla més significatiu de tot plegat és que fins i tot en matèria de política cultural, sobre la qual l’actual Estatut ens dóna competències exclusives, el nou redactat hauria de rebaixar aquest concepte ja que, a l’hora de la veritat, l’Estat també té competències a Catalunya (que no es molesta gaire, per cert, a dissimular que les exerceix) i a les quals (tu diràs…) no hi pensa en absolut renunciar.
"Inasequibles al desaliento", però, els nostres parlamentaris continuaran practicant sense embuts la colombofília política. Ço és, la variant borda del noble art de fer volar coloms. Que aquí ja estem avesats a tragar tot el que ens endinyen…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!