Des de fa unes quantes temporades els insomnes, els noctàmbuls, els que treballen de nit o els que, com jo, som matiners habituals tenim un programa a Catalunya Ràdio que ens va com anell al dit per començar el dia de manera estimulant però sense estridències. Es diu “Entre sons”, el condueix una locutora que es diu Maite Sadurní i s’emet de dilluns a divendres entre les 5 i les 6 del matí. (n’hi ha més)
Em consta que en altres temporades el programa començava abans però, que jo recordi, sempre ha tancat barraca a les sis en punt per donar pas al primer informatiu del dia. Els matins que em desperto més d’hora del normal i no tinc ganes d’activar la funció de tria aleatòria de la iPod em quedo al llit -generalment l’A. a aquella hora ja fa estona que és llevada (som “rarets”, a casa, ja ho sé)- amb la ràdio sintonitzada amb la senyora Sadurní fins que toquen els senyals de les sis i s’acomiada de la parròquia fins l’endemà.
M’agrada l’estil d’aquesta locutora. Presenta la cançó, l’intèrpret i el disc a què pertany a l’inici de cada tema i, sovint, també al final. Com ha de ser. Sense engavanyaments ni frivolitats, amb veu suau i tranquil·la i sense tonteries innecessàries. També com ha de ser. Val la pena remarcar, a més a més, que un alt percentatge de la música que programa “Entre sons” és d’intèrprets i autors d’aquí. No m’estranyaria gens -hi ha pocavergonya suficient com per fer-ho- que algú aprofités això com a coartada per justificar que la primera emissora pública catalana compleix la quota del vint-i-cinc per cent de música en l’idioma del país…
Ara que es comença a rumorejar que de cara a la nova temporada poden haver canvis significatius a la graella de Catalunya Ràdio (els invents genials -Ribó, Marzoa, Ballester/Itúrria- sembla que han fet figa i que el que funciona, ai las, és el que ja hi havia abans: Bassas, Clapés, Gaspar Hernández…) no m’agradaria gaire perdre la possibilitat de continuar trobant la veu amiga de Maite Sadurní entre sons i vigílies matineres.
De totes maneres, ara que hi penso, no crec que m’hi hagi d’amoïnar gaire. Sent dona l’hauria de fer molt grossa perquè perillés el seu futur a l’emissora de la senyora Minobis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!