Avui diumenge 12, exactament un mes després del seu ingrés a l’Hospital Clínic amb un greu xoc sèptic, ma mare ha tornat a casa seva en aparents bones condicions. Ara, per apropar-nos a la normalitat, només falta que les obres de casa nostra s’acabin d’una (…) vegada i puguem començar a muntar prestatgeries, calaixeres i altres elements pensats per desar llibres, vídeos, carpetes de retalls, CD’s, DVD’s “et alia”. També per muntar de manera definitiva la taula de treball amb l’ordinador i els altres enginys informàtics que hi pengen. Falta poc, doncs, per retrobar el que fins ara era la nostra quotidianitat. O si més no per deixar la precarietat. No serà encara el nirvana (faltarà encara, per exemple, la feinada de passar a les fitxes la nova ubicació de cada llibre) però, vaja… Avancem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!