Aquests dies estic escoltant “Surfistes en càmera lenta”, el primer disc en solitari de Joan Miquel Oliver, compositor de tots els temes del grup mallorquí Antònia Font. És un disc molt breu (en volem més, al·lot!) ple de pop suau, plàcid, sensible, acollidor… i continuaria amb uns quants adjectius més sense cansar-m’hi. Evidentment d’un creador capaç de parir discos com “Taxi!” el més lògic és esperar, quan es posa en plan intimista, coses com aquests “Surfistes en càmera lenta” que des d’aquí recomano ferventment a tota la parròquia. (Per cert, el següent disc que espera torn arraulidet dintre de la panxona de la iPod per a una audició intensiva és el “Bloc de línia dura”, de Víctor Bocanegra. Vist en directe a L’Espai fa uns dies puc dir que l’espectacle va ser dels que es recorden durant molt de temps. Sembla que, almenys per la banda musical, m’esperen dies gratificants…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!