“Vam decidir que els nostres partits polítics havien de fer veure que eren honrats i no rebrien finançament de particulars; vam decidir que els membres del govern havien de cobrar poc perquè no s’havien d’enriquir, etc. En resum, demagògia delirant i avançada. Doncs mirin: jo crec que un conseller hauria de cobrar molt i, a més a més, un cop plegués, hauria d’estar molts anys cobrant el salari.”
Fragment de l’article de Xavier Roig “La síndrome d’Atenes assetja Milà”, publicat ahir al diari Avui. Si feu clic aquí podreu veure el text complet. (n’hi ha més)
(Anterior “Per a la carpeta dels retalls”: 21 de maig)
“La tesis de la defensa de Milà es la conciliación de la vida laboral y la privada, algo que se ha instalado como premisa políticamente correcta y, por tanto, muy útil para salvar la cara. (…) ¿Quién será tan inhumano de negar que un helicóptero de la Generalitat también puede ser una prolongación del hogar? El argumento es perfecto. Estoy seguro de que, si lo hubiera esgrimido cualquier conseller mujer, su eficacia sería total. Sean sinceros: dicho por las conselleras Tura, Geli, Mieras, Simó o Cid, se habría zanjado de golpe la polémica.”
Fragment de l’article “Helicóptero”, de Francesc-Marc Àlvaro, publicat al diari La Vanguardia del 18 de maig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!