Totxanes, totxos i maons

De tant en tant, com avui per exemple, em vénen rampells d’enyorança dels carrers de Santiago de Compostela.

Llavors em connecto a la càmera web que la televisió gallega té instal·lada davant de la façana de l’Obradoiro de la catedral (vegeu-la aquí) i miro el paisatge. Un paisatge dominat la majoria de les vegades per la pluja i les figures petites i fugisseres dels vianants que travessen la plaça protegits sota els paraigües.  (n’hi ha més)

Després tiro d’iPod i escolto “Chove en Santiago”, un dels sis poemes que García Lorca va escriure en llengua gallega interpretat pel grup Luar na Lubre:

Madrigal á cibdá de Santiago (del llibre “Seis poemas galegos”, de Federico García Lorca, publicat el 1935).
“Chove en Santiago / meu doce amor. / Camelia branca do ar / brila entebrecida ô sol.   ///   Chove en Santiago / na noite escura. / Herbas de prata e de sono / cobren a valeira lúa.   ///  Olla a choiva pol-a rúa, / laio de pedra e cristal. / Olla no vento esvaído / soma e cinza do teu mar.   ///   Soma e cinza do teu mar / Santiago, lonxe do sol. / Ãgoa da mañán anterga / trema no meu corazón.”

Si feu click aquí podreu sentir una versió interpretada pel grup amb la col·laboració d’Ismael Serrano. També la teniu aquí sota:

Si voleu veure el grup interpretant el tema en directe el senyor You Tube us ho posa fàcil:

I si voleu llegir les aventures de l’A. i meves per Sant Jaume de Galícia el setembre de l’any passat feu click aquí, aquí, aquí i, per acabar, aquí.

(i perdoneu el rotllo…)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!