Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

16 d'abril de 2008
0 comentaris

200.000 gràcies (i “Capitán, mande firmes”, per exemple).

Durant la passada nit aquest Bloc ha arribat a les 200.000 visites des que el juliol de fa dos anys Vilaweb va posar a disposició de cada usuari les estadístiques de la seva pàgina. És una xifra que estic segur que molts altres Blocs superen amb escreix però que no puc amagar que contemplo amb satisfacció i alegria.

Una xifra que sobretot em ve a dir que hi ha algú a l’altra banda. Gràcies, doncs, per ser-hi.  (n’hi ha més)

Ho he escrit unes quantes vegades: la vida ha estat summament generosa amb mi i m’ha permès viure experiències insospitades. I d’uns anys ençà encara més.

He pogut veure, per exemple, el senyor Saura convertit en el màxim responsable polític de les forces policials del meu país.

He pogut veure com queia per terra la meva idea que l’anestesiologia era una de les especialitats de la carrera de Medicina més exigents, selectives i complicades. Una convicció que ara, havent conegut els talents del senyor Joan Clos, he vist que era errònia.

Igualment m’ha estat donat de veure l’impagable espectacle de l’actual govern tripartit bevent-se les aigües del transvasament de l’Ebre (perniciós i de dretes, deien) a galet, sense piular i “en primer tiempo de saludo”.

I abans d’ahir vaig poder veure el summum: la senyora Chacón fent posar ferms a una colla de ganàpies uniformats i després fer-los cridar visques al rei i a no sé quantes coses més. (*)

Què més em deu quedar per veure, Senyor, els anys que encara em resten d’estada en aquesta vall de llàgrimes?

Quines altres sorpreses em té reservades la Teva divina misericòrida abans que aquests ulls es cloguin per sempre?

Potser la imatge del senyor Duran i Lleida jurant el càrrec de ministre d’Agricultura? O de Marina, posats a fer?

És maco viure, tu. I variat. Sobretot en aquest país, que és una perpètua capsa de sorpreses.

(I una vegada més gràcies pels 200.000 trucs fets a la porta d’aquestes Totxanes)

——————————————————————————————-

(*) L’escena m’ha fet reviure aquell bonic i castrense “Decálogo del Soldado”que va escriure el capità general Don Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio quan jo feia la “mili” i que, “recio, vibrante y marcial” de mena, començava dient: “Creo en el honor militar como base y fundamento de todos los actos de mi vida”. Toma ya!

——————————————————————————————

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!