La Maria Castanyer al “Serra d’Or” d’abril.

Estic molt content. He aconseguit una cosa que no me la podia ni imaginar. Va ser justament fa un any, gairebé dia per dia, que en la trobada del Club Palindròmic Internacional a Olot l’A. i jo vàrem entrar en contacte (vegeu aquí) amb el bon amic Francesc Castanyer. El pretext: ensenyar-li la col·lecció de bitllets capicua -palíndroms numèrics- de tramvia que vaig heretar del meu avi.

De seguida, però, en les nostres converses va començar a aparèixer la figura de Josep Carner, amic de joventut del seu pare (vegeu aquest apunt). I, estirant el fil carnerià va sorgir la gran sorpresa: la Maria Castanyer (vegeu aquí).

En el meu apunt del 16 de maig (vegeu-lo aquí) vaig començar a explicar algunes primeres aproximacions a la figura sorprenent d’aquesta poeta poc coneguda i dotada amb una personalitat i un caràcter ben poc comuns.

Un parell de setmanes després un altre apunt donava compte de més detalls sobre la Maria (vegeu aquí) que en aquells dies anaven sortint de les nombroses caixes de documents i records que el seu germà Francesc -el nostre amic palindromista- va heretar quan va morir a finals de 2003 i que fins aleshores no s’havia atrevit a escorcollar (val a dir que les relacions de la Maria Castanyer amb la seva família sempre van ser una mica complicades).

Aquell apunt jo l’acabava amb la promesa que seguiria explicant coses a mesura que anessin apareixent… Una promesa que no vaig poder complir perquè em va semblar que potser seria més pràctic preparar un article més extens i publicar-lo en alguna revista amb l’esperança que servís d’estímul a altres persones per continuar investigant en la figura d’aquesta poeta i agitadora cultural en la Barcelona fosca i complexa dels anys 60.

Estic segur que entre la gent de la nostra cultura que ara ronda el 75 anys hi ha d’haver algú que tingui records, papers o imatges seves. Per això, aprofitant que la família Castanyer ha fet donació de tota la documentació de la Maria a la Biblioteca de Catalunya i que, per tant, molt aviat tota aquesta documentació serà consultable, he titulat el meu article “Retrat -inacabat- de Maria Castanyer”.

He començat dient que avui estic content. I la raó és molt senzilla: aquest article surt publicat en el número d’abril de la revista “Serra d’Or” (vegeu aquí). Un número que ahir es va repartir entre els assistents al sopar del premis Crítica Serra d’Or d’enguany i que molt aviat rebran els subscriptors i arribarà a les llibreries.

Acabo l’apunt amb les mateixes paraules que clouen l’article:

“A la seva mort Maria Castanyer ha deixat una gran quantitat de documents, molta obra inèdita i una nodrida correspondència. La generositat de la seva família ha fet possible la creació a la Biblioteca de Catalunya de un “Fons Maria Castanyer” amb tot aquest material convenientment datat i catalogat. Gràcies a això és molt possible que en un futur no gaire llunyà es pugui escriure un retrat de Maria Castanyer i Figueras molt més complet que aquest que ara arriba al punt final i que no ha pretès res més que estimular l’interès per una persona singular i poc coneguda que va estar íntimament lligada com a protagonista o espectadora de primera fila a molts del fets  XX.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *