Totxanes, totxos i maons

Aficionat com sóc als jocs de paraules, contrapets, jeroglífics i altres mecanismes perpetrats per l’enginy humà amb l’objectiu de camuflar coses senzilles sota disfresses complexes em va encantar trobar a Sevilla que la inscripció NO8DO s’havia convertit en el logotip de l’Ajuntament de la ciutat i, per tant, apareixia en lloc preferent en tots els vehicles de la Guàrdia Urbana, serveis municipals, uniformes, mobiliari urbà, impresos oficials, etc. És a dir, anant fins i tot més enllà, en l’abast de la seva aplicació, que el famós I love NY de Milton Glaser.  (n’hi ha més)

No deu fer gaire temps que s’ha implantat el símbol ja que encara es pot visitar (fins al 24 d’abril) en el Real Alcázar una exposició que explica els orígens i l’evolució d’aquest símbol que amaga darrere seu una curiosa història que, si no fos certa, mereixeria ser-ho.

Per començar diré que la lectura del símbol és “No madeja Do”, ja que el que he hagut d’escriure amb la tecla del número 8 és una estilització d’una madeixa o troca de llana (d’aquelles que, de petits, quan no hi havia encara la televisió, les mares i les àvies preparaven descabdellant el fil de llana tal com l’havien comprat -en forma de bola o cabdell- a la botiga i fent-lo passar a banda i banda dels nostres braços estesos). El seu significat, per tant, és “No me ha dejado” escrit, això sí, a la manera com es pronuncia per aquells verals. Segons els historiadors el rei Alfons X, el Savi, va voler reconèixer públicament la lleialtat de Sevilla cap a ell quan va ser atacar pel seu fill Sancho l’any 1282. Llegenda o realitat, el cert és que fins tres segles després no apareix el primer document amb el jeroglífic de la madeixa perfectament dibuixat.

Fa unes setmanes comentava en aquest mateix Bloc les estratègies que fan servir els publicitaris per justificar teòricament qualsevol disbarat comunicatiu que se’ls passa pel cap. Un exercici que sovint arriba a esdevenir patètic tot i que, de vegades, cal reconèixer que l’encerten. En el cas del NO8DO sevillà han volgut lligar passat i futur per mitjà d’una pirueta dialèctica que juga amb el concepte de “node” i que cal admetre que, almenys aquesta vegada, els ha sortit bé. Vegeu, si no, com l’alcalde de Sevilla -personatge que, per cert, ell sol es mereixeria tot un Bloc temàtic (riu-te’n, d’en Clos)- ho explica en el catàleg de l’exposició:

“Yo hoy imagino la madeja como un lazo entre las lealtades a la tradición y las ganas de ser de hoy y no sólo de ayer que tiene esta ciudad, como un nudo en el que los hilos de la red global entran y se fusionan con los hilos de nuestra red local de pensamientos y sensibilidades, y como representación también muy efectiva de ese lugar de convivencia, encuentro e intercambio entre culturas que quiere ser Sevilla. Un símbolo antiguo y moderno para una ciudad que también es antigua y moderna”.

PD: Si algú vol tafanejar que sàpiga que en ple cor de Barcelona, al carrer de Sant Pau, just a tocar del Liceu, hi ha l’Hotel España, decorat ara fa un segle per Lluís Domènech i Montaner. En un dels menjadors, obert als visitants, hi ha un extens fris de rajoles amb els escuts de totes les províncies espanyoles. Allí hi trobareu també el NO8DO. La resta de la decoració mereix també una visita, per cert.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!