* (A tall d’homenatge a la bona gent de rodamots que fa possible el miracle que la nostra bústia electrònica rebi cada dia, perfectament embolicat, un regal preciós: una paraula o una expressió de la nostra llengua. I molt especialment per regals tan deliciosos com el que ens varen fer dijous passat: la paraula "plover"). (n’hi ha més)
Avui, segons els "partes" dels homes del temps havia de ser un dia d’allò més plover i, almenys a Barcelona i rodalies, fins al moment d’escriure aquestes notes -poca estona abans que comenci el Puyal- no ho ha estat gens. Els diaris, en canvi, venien força interessants:
EL PUNT: "Continuarem molt de temps escodrinyant la complexa personalitat de Joan Pau II. S’ha arribat a parlar de l”enigma Woytila’, tota una paradoxa si tenim en compte que tota la seva vida ha transcorregut literalment davant de les càmeres. Però sí: no deixa de ser enigmàtic que el Papa de les multituds i dels rècords (els ha batut tots) no hagi aconseguit superar el rècord d’estimació i simpatia que va suscitar a tot el món -catòlic o no- Joan XXIII. Amb un pontificat molt més breu i molt menys espectacular". Paràgraf final de l’article "El Papa de les multituds i els rècords", de Jaume Reixach, capellà i escriptor (pàg. 21).
"… haig de confessar-vos que les loteries que sempre m’han fascinat són el Pica-3 i el Pica-5. Fa anys que pregunto a amics i coneguts si algú juga a l’invent esmentat i no hi ha manera de trobar ningú". Fragment de l’article "Pica 3 i Pica 5", de Xavier Valls (pàg. 21).
"Catalunya Cultura emetrà avui, a partir de les deu del matí, un especial d’UNA HORA, que servirà per homenatjar el cantautor d’Alcoi Ovidi Montllor". Breu de la secció de Comunicació (pàg. 59). Les majúscules, evidentment, les poso jo. La poca vergonya no.
AVUI: "El cardenal ‘in pectore’, la incògnita que potser resoldrà el conclave". Titular de la pàgina 27 que ens posa damunt la taula un mot -"conclave"- que, contra el que molts es pensen, en català és pla i, doncs, s’ha de pronunciar com "comptable". No com ho fan els espanyols que la fan esdrúixola en accentuar-li la o.
LA VANGUARDIA: "Rajoy desembarca en Bilbao a disputar al PSOE la exclusiva de la españolidad". Titular d’obertura de la secció de Política (pàg. 21).
EL PAÍS: "… a veces uno tiene aquel síndrome que explicaba Tarradellas: sales de la Moncloa contento porque te parece que has convencido de algunas cosas y cuando llegas a Barajas tienes la impresión de que no hay para tanto". Fragment de l’entrevista amb el president Maragall (pàgs. 24 i 26).
PRESÈNCIA: Entrevista d’Imma Merino a Javier Cercas i crítica de Ponç Puigdevall -merescudament elogiosa- a "La velocidad de la luz", del mateix Cercas (pàg. 15 i ss.).
AVUI DIUMENGE: "Cercas sap molt bé que el secret de la narrativa és contar-nos allò que no es pot contar, el que s’escapa de les paraules, però que aquestes indiquen inexorablement. Com en aquell extraordinari relat de Joseph Conrad, ‘El cor de les tenebres’, l’horror no ens és descrit, o a penes ens és descrit, però el seu eco atziac impregna tot el llibre i l’entenebreix. La desolada melancolia que exhala aquesta gran novel·la prové també d’un nucli d’horror previ, latent, inextingible, que no pot ser conjurat. A dins de ‘La velocidad de la luz’ glateix una de les tragèdies més desesperades, i menys subratllades (d’aquí el seu poder de suggestió) que hem pogut llegir en molt temps". Fragment de l’article "Ferides en la nit", de la secció "Des de la butaca" d’Enric Sòria (pàg. 30).
BANDA SONORA DEL CAP DE SETMANA: Aquests dos dies m’estan fent companyia musical tres senyores veteranes: Françoise Hardy, amb "Tant de belles choses" (senzillament esplèndid: 10/10), Marianne Faithfull, amb "Before the poison" (magnífic també: 9/10) i Jane Birkin, amb "Rendez-Vous" (fluixet malgrat el que em digui en Marc, que li encanta: 5/10)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!