Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

27 de març de 2005
0 comentaris

Schiavo, Rainier i Woytila.

Curiosos dies, aquests… Deu ser que l’actualitat diguem-ne habitual alenteix el seu ritme i que, en conseqüència, els serveis informatius han de buscar-se la vida per cobrir la seva part de l’expedient, però tinc la impressió que des de fa uns dies els eixos de l’actualitat passen principalment per les situacions terminals de tres persones malaltes: la senyora Terri Schiavo, el príncep Rainier i el Papa Woytila.  (n’hi ha més)

 

Després d’un llarg estira i arronsa judicial sembla que ha prevalgut la voluntat del marit de la senyora Schiavo de no allargar-li artificialment la vida i, per tant, els metges li van desconnectar el tub pel qual rebia l’alimentació. No vull entrar en anàlisis sobre els drets individuals d’aquesta infortunada dona, ni en l’actitud del seu marit, ni en la dels diversos col·lectius americans que hi han ficat cullerada, però el que sí que em sembla francament bèstia és que des de fa no sé quants dies a aquesta dona no se li doni cap mena d’aliment. És a dir, que per comptes d’emprar mètodes més ràpids -en casos així la rapidesa és caritativa- l’estan matant/s’està morint per inanició. Això sí, amb una pila de periodistes i unitats mòbils de televisió a la porta de l’hospital.

Quin contrast més notable amb la discreció i la dignitat amb que fins ara el príncep Rainier esgota els seus últims dies en un hospital de Mònaco. Un contrast doblement destacable atesa la tirada d’aquella família a sortir retratats en les revistes de paper couché.

El tercer malalt és el Papa Woytila. Aquell home que segons els amants de la conyeta “ens enterrarà a tots” (en l’argot intern de la redacció d’un important mitjà català “fer un woytila” vol dir preparar una necrològica anticipada d’alguna persona important que està a les últimes), està vivint des de fa uns anys el seu particular calvari agreujat d’unes setmanes ençà per uns problemes respiratoris que varen obligar els metges a practicar-li una traqueotomia. Precisament en aquests dies de Setmana Santa que el Vaticà és ple de càmeres de televisió que retransmeten “urbi et orbe” oficis, cerimònies i solemnes processons l’absència del Papa és encara més notòria. La maquinària vaticana, però, no deixa res per verd i per mantenir ben enlaire l’expectació -sembla com si, a la seva manera, ells també s’apliquessin allò del “tot per l’audiència”- no ens ha estalviat unes imatges d’esquena del Pontífex que ja han donat la volta al món.

I per acabar aquest inventari de malalts un detall amb tocs macabres que vaig sentir ahir per la ràdio: sembla ser que el Papa Woytila, assabentat del greu estat del príncep Rainier, li ha enviat una benedicció personal. Estar al lloro de tot el que passa: d’això se’n diu professionalitat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!