Dijous 10 de març, desè aniversari de la mort d’Ovidi Montllor. A la platea de L’Espai em sembla veure un parell d’exconsellers i tres o quatre alts càrrecs -també ex, és clar- dels governs convergents. Aquell règim de catalanistes de pedra picada que tot i manar durant 23 anys seguits van ser incapaços de crear el substrat necessari perquè un artista com l’Ovidi pogués guanyar-se la vida amb un mínim de dignitat exercint la seva professió. (n’hi ha més)
Ara bé, si ens fixem en els que manen ara la cosa no pinta gaire millor. Ni un sol membre del Govern catalanista i d’esquerres va dignar-se a treure el nas anit per la sala de la Travessera. Ho repeteixo: ni el President Maragall, ni un conseller ni una consellera. Ni tan sols la del ram, que li tocava el paper d’amfitriona. Més encara: ningú del Departament de Cultura amb rang de director general o superior va fer acte de presència en el concert d’homenatge a Ovidi Montllor. Dit altrament, per citar alguna autoritat del món de la cultura present en la sala hauríem d’esmentar Ferran Mascarell.
És trist, però està vist que tant en vida -que manaven els uns- com ara en vacances perpètues -que manen els altres- l’Ovidi té mala peça al teler amb la Generalitat. I paro el carro, que encara prendrem mal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!