Totxanes, totxos i maons

L’amic Tòfol de Reus m’envia un correu. Situem-nos abans: si aquest Bloc fos una empresa jo no dubtaria ni un instant a nomenar en Tòfol director de màrqueting i promoció. No el conec personalment però, pels indicis que generosament em mostra, des de fa tres anys segueix puntualment aquestes Totxanes i no s’està d’enviar-me de tant en tant missatges plens d’amabilitat i de simpatia que jo fins ara li he contestat en privat i avui, excepcionalment, de manera pública.

Aquesta vegada en Tòfol em pregunta com és que no participo en les Jornades de la Catosfera que se celebraran a Granollers el 25, 26 i 27 de gener (vegeu aquí). Sobretot -em diu- tenint en compte que un dels temes que contempla el programa és la presència de la literatura i el periodisme en el món dels Blocs catalans d’ara mateix. La meva resposta té un doble vessant…   (n’hi ha més)

Per una banda li he de dir a l’amic Tòfol que els organitzadors d’unes Jornades com aquestes tenen tot el dret del món a demanar la col·laboració de les persones que considerin més adients per tractar els diversos aspectes del programa. I en un paisatge tan poblat com és el de l’actual Blogosfera catalana -la Catosfera, vaja- hi ha, afortunadament, molt i bo per triar. Trobo, per tant, molt lògic que s’hagin decantat per altres noms.

D’altra banda, no tinc tan clar que aquestes Totxanes siguin un Bloc literari, o periodístic, o polític, o cultural en sentit estricte per bé que en els més de mil cent apunts que fins avui porto escrits he parlat de tots aquests temes i d’altres encara, com la música que m’agrada, els viatges que he fet, les petites dèries personals, etc. Tot plegat, amic Tòfol, dóna un punt més a favor de la decisió dels programadors de les Jornades de la Catosfera que han preferit les aportacions de gent especialitzada més que les especulacions d’un tastaolletes com jo.

Un tastaolletes de la Catosfera que, m’apresso a dir-ho, no se’n penedeix gens de ser-ho. Ben al contrari. Després de tres anys i mig publicant apunts a ritme quasi diari en aquestes Totxanes no puc presumir d’especialista en cap matèria però sí que puc esgrimir, en canvi, una certa experiència. Una veterania, diguem-ne.

Quan vaig començar a col·laborar en la fase de proves internes de MésVilaweb -el proper març farà ja quatre anys- el món dels Blocs catalans era un espai relativament poc poblat i amb un espectre temàtic no gaire ampli. Però a mesura que tots plegats -els que ja hi érem i els que s’hi varen anar incorporant paulatinament- hem anat fent servir aquesta eina el nucli inicial s’ha expandit com un Big Bang i s’han obert galàxies completament noves  dedicades a temes monogràfics -política, tecnologia, llengua, comunicació, cultures alternatives, etc.- amb prou èxit com per generar l’efecte multitudinari que ara mateix caracteritza l’espai Bloc en català.

Entaforat enmig d’aquest panorama clarament expansiu i de progrés jo, amb les Totxanes, sóc plenament conscient que no m’he allunyat gaire del meu punt de sortida el juny del 2004. Val a dir que tampoc era aquest el meu objectiu. Contra les meves reticències inicials al producte -l’Assumpció i en Vicent en són testimonis, no pel producte en sí sinó per la meva tradicional inconstància (vegeu aquí)- amb el Bloc he trobat una eina que sembla feta a mida per posar en pràctica dues coses que m’encanten: parlar de mi i escriure.

Perquè si en alguna categoria temàtica s’han de situar aquestes Totxanes és, no en tinc cap dubte, en l’apartat dels dietaris personals. I, posats a filar prim, en el subgènere " dietaris de pre-iaios". És a dir, la gent que ara mateix estem entre els 55 i els 70 anys, que ens hem anat guanyant la vida dignament sense grans sotracs ni grans "despilfarros" i que hem arribat fins aquí amb un tolerable índex de confort intern i extern.

Val a dir que comparats amb les xifres generals no som gaires els pre-iaios que ens mantenim al peu del canó blocaire. És lògic. Generalment som gent força negada des del punt de vista tecnològic i bastant desenganyada de la política, per esmentar només dos dels trets més característics, però, en canvi, podem aportar els nostres records -jo en dic "batalletes"- o la nostra manera de veure les coses que, si més no perquè ens llegim els uns als altres, sempre interessaran a algú.

Ja fa uns quants mesos que les meves estadístiques s’han estabilitzat en les 350-400 visites diàries. Són moltes si les comparo amb els començaments però no crec que estigui gaire lluny del meu sostre, si no l’he assolit ja. Confesso que no em preocupen gaire les audàcies numèriques però això no vol dir que no tingui consciència dels meus límits.

Jo continuaré escrivint les meves coses en aquestes Totxanes. Amb la màxima sinceritat de què soc capaç, sense voler pontificar i deixant el carril del costat lliure pels qui vulguin anar més de pressa. Continuaré posant un innecessari punt al final del títol de cada apunt, escrivint amb majúscula les paraules "Bloc" i "Totxanes", seguint amb la dèria per anomenar les persones per la lletra inicial del seu nom, mantenint tancada l’opció dels comentaris… Em diverteix fer el meu Bloc justament així perquè és la meva manera de fer literatura, d’escriure les meves memòries i d’explicar als quatre vents com sóc, d’afortunat, amb la muller i els fills que tinc (i amb les seves enamorades)…

I mentre em diverteixi i continuï percebent la proximitat de gent com en Tòfol -i uns quants més- i la complicitat d’altres pre-iaios (i pre-iaies) que també exposen les seves batalletes a la xarxa seguiré bastint la paret Totxana a Totxana.

Vaja… que jo, de moment, no li veig pas el final, a aquest Bloc.