Totxanes, totxos i maons

Després de dos dies de descans a Valldarques (vegeu aquí) sense diaris, telèfon ni ordinadors a mà i em trobo a la bústia de casa el darrer llibre del poeta menorquí Ponç Pons (vegeu aquí). Es titula "Nura", que si no m’erro és el nom antic de Menorca, l’ha editat Quaderns Crema, porta una preciosa dedicatòria manuscrita plena de paraules amables cap a la meva persona i és el llibre (o una versió renovada) que va guanyar un dels premis dels Jocs Florals de Barcelona de fa quatre anys amb el títol "Tractat d’enyor".  (n’hi ha més)

En Ponç és un excel·lent poeta i un home d’una sensibilitat extrema que l’any passat ens va deixar un excel·lent dietari titulat "Dillatari" i que ara ens presenta un extens poema escrit en dodecasíl·labs que pel que he pogut fullejar a primer cop d’ull pinta d’allò més bé.

Vegeu-ne els cinc versos finals:

"He trobat entre els llibres essència i sentit / Com un vent que remou amorós el pinar / L’Esperit ompl el cel d’una dantesca llum / Cal fer versos que ens obrin als altres i al món / No es pot viure tancat dins l’espai d’un poema."

Vist com està el panorama -i atesa, sobretot, la gran tirada que tenen alguns dels nostres intel·lectuals profunds cap a l’autoodi- desitjo ferventment que "Nura" tingui l’acollida que mereix i, sobretot, desitjo més ferventment encara no veure’m forçat a repetir un apunt com el que vaig fer el 3 de juny de l’any passat (vegeu-lo aquí).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!