Dedica els teus esforços a la promoció, no a la creació. Lluita per aparèixer a totes les antologies. Autopropulsa’t fins a un càrrec institucional, ja que la caritat ben entesa comença per un mateix. […]
Així comença El mel d’Émile que acabo de rebre. Vicenç Pagès, ocurrent i agut, àcid -i són aquests atributs que ja fa temps que li coneixem-, selecciona per al número 35 del seu noticiari informal alguns "consells" per a joves que desitgin córrer sense aturador pels dominis de la societat literària.
Pot ser que alguns dels seus consells semblin despropòsits, o mera conyeta, o hipòtesis inversemblants. Doncs no: em sembla que trobaríem exemples amb nom i cognoms, no del tot remots ni en el temps ni en l’espai, de tots o gairebé. Ja els llegireu, si voleu, aquí. Mentrestant, un tastet més:
"Publica llibres petits amb títols grandiloqüents. Això sí, digues que llences molts esborranys -llibres sencers- perquè ets un perfeccionista."
"Sempre que puguis, digues "nosaltres, els escriptors" i refereix-te als teus llibres com "la meva obra". Reserva l’escepticisme i la ironia per als altres."
"Sempre que puguis, fes-te fotografiar amb autors més coneguts que tu. Encara que només hagueu coincidit en un ascensor, quan parlis d’ells anteposa al seu nom les paraules "el meu amic"."