Publicat el 31 d'agost de 2004
Així, eren això, les vacances?
Un munt de bosses per endreçar, de roba bruta, de rutines desapreses, tant de tedi al voltant i aquest cansament que atenalla els muscles i les idees.
[…]
I de seguida a treballar, a l’escola, a fer com sempre, com si no hagués passat res. Perquè no ha passat res d’especial.
Enllà d’una recança que tampoc no és nova. La que deixa no gosar fer tampoc aquest any, en veu alta i en sèrio, aquella pregunta.
I a mi, quan em toca fer vacances?
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Però potser encara és més dur aquell moment inevitable de la represa en què sembla que toca interessar-se pel que han fet els altres i, això encara és pitjor, fer veure que esperes que els altres s’interessin pel que has fet tu.
Quan un té coll avall que és esquerp per naturalesa i això no l’incomoda, acaba aprenent a resoldre-ho a temps amb una resposta punyent, si pot ser no del tot mal educada. I els altres bé sembla que ho donen per perdut sense amoïnar-s’hi més.