Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

28 de febrer de 2005
0 comentaris

El veí del quart primera.

Està nevant quan ens llevem. Segurament des de fa força estona perquè els carrers estan ben emblanquinats. Al jardí de baix la neu és una catifa immaculada de tres o quatre centímetres ben bons de gruix. Matiner de mena, el veí del quart primera surt cap a la feina. Enfila recte des de la porta de l’escala fins a la sortida del jardí. De sobte, a mig camí s’atura. Mira cap enrere i veu el rastre de les seves petjades perfectament marcat sobre la neu. Vacil·la un instant i comença a fer un gir cap a l’esquerra de manera que quedi marcat un cercle d’uns dos metres de diàmetre. Quan arriba al punt d’origen de la seva excursió reprèn la ruta directa cap al carrer.

Damunt de la vorera s’atura per contemplar la seva obra: un espectacular rínxol de petjades damunt la capa blanca. Pensa a trucar a la seva dona perquè miri l’efecte des de dalt però després se li en va del cap i quan hi torna a pensar és, segurament, massa tard i el jardí serà ple d’altres petjades que deformaran la seva petita trapelleria. Per coses com aquesta que acaba de fer el veí del quart primera més de quatre deuen estar preparant ara papers per demanar una subvenció a la creativitat. Art efímer, em sembla que li diuen a això…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!