No sóc dels qui se l’agafen amb paper de fumar, que consti, però els seguidors d’aquest Bloc ja deuen haver percebut que si alguna cosa em posa a cent és el progressisme de boquilla i el cosmopolitisme de via estreta. Tant, d’estreta, que la majoria de les vegades només admet un sentit i no el contrari. Ve a tomb tot aquest preàmbul per la notícia que vaig llegir la setmana passada a propòsit del cartell del Carnaval de Valls que reproduïa el Sant Sopar del pintor Juan de Juanes amb uns retocs significatius: qui presidia l’àpat era un dimoni amb unes banyotes de pam i mig i els rostres de dos dels apòstols s’havien retocat fins a fer-los molt semblants als de dos regidors del consistori vallenc. (n’hi ha més)
El corol·lari de la notícia és que finalment la imatge s’ha retirat a instàncies de l’Ajuntament que ha atès les peticions dels col·lectius de cristians de la vila, cosa que, pel que he escoltat aquest matí per la ràdio, no ha impedit que algun mossèn de flamígeres conviccions no hagi ofert a la seva feligresia un acte de purificació pública del famós cartell tirant directament de foguera el diumenge passat després de missa.
Un cartell, val a dir, que jo no hauria pas prohibit. Ben al contrari, posats a fer brometa -són molt de la broma, els carnavalaires vallencs- jo els hauria fet signar un document segons el qual la imatge del Carnaval 2005 seria el mateix Sant Sopar que volien a condició que la de 2006 en fos una altra també molt simpàtica i peculiar. Una imatge, a més a més, que no s’allunyaria gens del demostrat amor per la pintura clàssica que tenen aquests vailets tan iconoclastes. Més concretament la meva proposta es decanta pel disseny d’un cartell amb els personatges de “Le dejeuner sur l’herbe”, de Manet, cruspint-se goludament un plat d’embotits, tallant unes bones llenques de pernil i calçats amb unes xiruques ben evidents.
I el més important de tot: posats a fotre canya de la bona l’escena se situaria en un ambient que remetés inequívocament a l’interior d’una mesquita.
Va pela a que no hi ha collons?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!