Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Kakadu – Gagudju

Si em diguéssin quins llocs d’Austràlia m’han fet venir esgarrifances, tenir els ulls ben oberts per no deixar-me perdre cap racó, cap moviment animal, la llum, la sensació de llibertat …. sense pensar-ho: Kakadu i Tasmània. Són els meus pensaments com a viatgera. Segurament per totes les persones que hi viuen i que van marxar a aquest continent per cercar un benestar que en el seu país no trobàven, no tindríen la mateixa opinió. Sydney, Melbourne, Adelaide són Ciutats alegres, boniques, ordenades, acollidores. Em van agradar. Hà Nôi em va seduïr … però bé, això ja són figues d’un altre paner.
””””Parlem de Kakadu-Gagudju. Després de l’àpat en aquell indret aïllat a Lichtfield, prop d’un poble anomenat Batchelor, vam tornar a la carretera general per continuar a Kakadu. Línia recta, sense cap revolt. Ens passa un ‘road train’, un camió-tren amb quatre contenidors al darrera … Trànsit quasi inexistent. Un cotxe petit i estrany; corría molt i funcionava amb energia solar. Me n’assabento, que en quinze díes es celebra la cursa de cotxes propulsats per energia solar de Darwin a Adelaide. Un recorregut de nord a sud de 3.042 kms ! Vam fer una parada en un bar, restaurant, botiga, benzinera. Ambient australià; veïns prenent una cervesa, sentats en una taula xerrant o jugant a cartes i els turistes-viatgers comprant begudes fresques, gelats i alguna postal .. i anar al lavabo … Ja havíem entrat al Parc Nacional de Kakadu – extensió 20.000 km2. Cal dir que en tots els Parcs d’Austràlia s’ha de pagar per entrar. A més porten un control de les persones que entren en autocar, en cotxe privat i si has de fer alguna visita o excursió ho has de notificar per escrit. Mirant l’hora i la llum del dia, erem ja prop de la posta de sol. Abans d’arribar a Jabiru i al nostre Hotel, en Michael, el nostre xofer, va fer una parada en un indret , per a mí desconegut : ‘Mamukala’. Per un caminet ben senyalitzat vaig arribar a una guaita i l’espectacle era davant meu; milers i milers d’ocells, grans, petits, de colors diferents; per allí uns pelícans enormes com mai els havia vist; en un altre racó unes cigonyes negres; oques salvatges; perdius salvatges; cacatúes; un paradís per els ornitòlegs. Els mesos de setembre i octubre són els idonis per veure aquest espectacle ja que és el moment on arriben els ocells d’arreu abans que les pluges arribin. Si tens temps, hi ha un recorregut de 3 kms al voltant d’aquesta llacuna i cal fer-lo en 1 o 2 hores. Aquesta va ser la meva entrada al Parc Nacional de Kakadu; inoblidable. El sol ja s’amagava lentament, quan vam tornar a l’autocar i en Michael ens va portar directament a Jabiru on es troba l’hotel. Jabiru és una àrea on pots trobar una benzinera, un petit supermercat, lloc d’acampada, oficina de correus, una oficina bancària, serveis mèdics, policia i guardes forestals, telèfons públics i al.lotjaments en hotels, petits bungalows o camping. És el lloc perfecte per fer les diferents rutes per el parc. La fotografia correspòn a un racó, evidentment, a Mamukala. La meva càmara és petita i no tinc els gran angulars per poder fer la fotografia en tota la seva amplitud i extensió. Però jo he estat una privilegiada, i la visió en tota la seva totalitat d’aquest indret, la tinc ben present dins meu.”””


  1. El més semblant que he vist ha estat al delta de l’Ebre. No es poden veure d’altre manera tants d’ocells. Són màgics els ocells…la força del vol, el respecte al grup, l’esforç incansable de fer les rutes cap on hi ha vida. Admirables…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.