Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 de desembre de 2004
0 comentaris

Esquiaven per la Gran Via (divagacions i batalletes postnadalenques).

Mentre tots els meteoròlegs es posaven d’acord per augurar-non un Nadal i, molt especialment, un Sant Esteve sota l’influx d’una onada de fred polar (onada que, almenys a la ciutat de Barcelona, ha passat força desapercebuda) en el dinar d’ahir i en el d’avui tots els de casa hem pensat en el Marc que ara mateix està vivint el seu Nadal mexicà en una platja del Pacífic i amb set hores de retard respecte l’horari d’aquí. Tot i tenir-lo lluny, en Marc és feliç. I nosaltres, que ho sabem, també ens sentim contents.

Com cada any en un moment o altre he evocat el Nadal de 1962, el de la Gran Nevada a Barcelona. Va ser un any complicat fins al final, aquell 62, ja que pocs mesos abans havíem tingut les tràgiques inundacions del Vallès, lligades indestriablement en la meva memòria a la veu ronca de Joaquín Soler Serrano cridant a la solidaritat dels barcelonins a través de Ràdio Barcelona durant quatre esgotadors dies. És curiós, un dels primers records auditius de la meva vida va també lligat a la ràdio i a una catàstrofe: les inundacions de València de 1957 narrades per un locutor de Radio Nacional amb una veu metàl·lica i inquietant, si més no pel nen de set anys que aleshores era jo.

Molts anys després -més concretament el 23 de febrer de 1981- una altra veu procedent també d’una emissora de València va aconseguir provocar en mi una sensació similar. La culpa aquesta vegada no era del Túria sinó del general Milans del Bosch i del seu ban en el qual es declarava el toc de queda en tota la ciutat. Un ban que per circumstàncies de la meva feina d’aleshores vaig escoltar des de Tarragona, on jo treballava i vivia allunyat, entre setmana, de la família.

El 1962 va ser, doncs, un any intens. Recordo els comentaris dels pares i de la ràdio arran de la crisi dels míssils a Cuba, de la mort -per causes que ja aleshores s’intuïen irregulars- de Marylin Monroe, del primer vol orbital de John Glenn i de l’obertura del Concili Vaticà II. Després he sabut també que 1962 va ser l’any del primer disc de Raimon, dels Beatles i de Bob Dylan, de la fundació d’Edicions 62 i de la primera emissió televisada arreu del món de manera simultània per Mundivisión gràcies al satèl·lit de comunicacions Telstar, una fita tecnològica immortalitzada poc després per The Tornados amb un tema instrumental titulat precisament “Telstar” que encara m’emociona quan l’escolto i que, com no podia ser altrament, ocupa un lloc destacat en el quilomètric CD que recopila les músiques de la meva vida.

Moltes d’aquestes coses em passaven ahir pel cap quan, entre el pollastre farcit i els torrons, li donava la vara al pobre Eloi parlant-li de la Gran Nevada –“tal dia com avui de fa quaranta-dos anys, nano”– a Barcelona. Una nevada que els de casa vàrem veure començar unes hores abans a Corbera de Llobregat, just quan sortíem de Missa del Gall. L’endemà, en llevar-nos, el meu germà i jo vàrem exclamar el mateix “Hi ha neu!” que evoca Pau Riba a la “Simfonia núm. 1 (d’una nit, d’un matí de Nadal)” del primer “Dioptria” tan bon punt vàrem treure el nas per la finestra. Poc després vàrem anar a dinar a casa de l’àvia. Un passeig entre la Universitat i l’Escorxador que vàrem fer inevitablement a peu -la ciutat estava col·lapsada- i que ens va permetre veure gent esquiant pel mig de la Gran Via. En el terrat de casa de l’àvia -un principal de la Dreta de l’Eixample- la neu feia un metre d’alçada i la seva presència enllà del finestral de la galeria va presidir el dinar de Nadal d’aquell any.

Curiosament uns anys després vaig descobrir que Terenci Moix havia triat justament aquell àpat del Nadal de la Gran Nevada per situar-hi l’escena culminant d'”El dia que va morir Marylin”. Però això, com tantes altres coses, ho vàrem descobrir després i d’aquells dies ens ha quedat només allò que la memòria ha volgut seleccionar: la sorpresa i la bellesa d’una neu que no esperàvem i que recordarem cada dia de Nadal mentre siguem vius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!