Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

18 d'agost de 2007
0 comentaris

“Si em pose a cantar cançons”, de Pep Gimeno “Botifarra”.

“Sempre em venies darrere / que t’ensenyara cançons / i ara que en saps de boniques / t’amagues pels carrerons.” (U d’Aielo)

Gràcies a la competència dels bons amics de can Castelló he pogut aconseguir per fi un exemplar de “Si em pose a cantar cançons”, el primer disc (*) -i fins ara únic- del “cantaor” de Xàtiva Pep Gimeno “Botifarra”.

Quina delícia de disc! Quina senzillesa i quina joia de viure que desprén!

“L’ofici de cantaor: / passar gana i tindre set. / Apague el mòbil, senyora, / i destape’m el vinet.” (Jota de Xàtiva, adaptada per Feliu Ventura)

Coneixedor de les meves dèries, un dels nois que despatxen a la botiga de discos Castelló que hi ha a tocar de la plaça de la Universitat -la meva preferida- m’ha dit que paral·lelament a la meva comanda s’havia reservat un altre exemplar per a ell, cosa que m’ha afalagat d’allò més.

El curiós és que quan he anat a la botiga per retirar-lo se m’ha sincerat: “Estic intrigat -m’ha dit- perquè em semblava que tu no anaves d’aquest pal. Veig que en el disc hi ha una “Malaguenya de Barxeta” i una “Granaïna de Montaverner”. Vol dir això que aquest Botifarra fa flamenc?”.

“Ni t’ho pensis”, li he dit. I li he recordat que Gimeno canta també la “Malaguenya de Barxeta” (vegeu aquí) en el darrer disc d’Obrint Pas (amb una versió, per cert, que canvia la lletra de la darrera estrofa respecte la del disc que avui comento). I m’ha faltat temps per dir-li que el que fa Pep Gimeno Botifarra no té res a veure amb la ronya neomestissa i falsament cosmopolita dels nostres modernets que així que senten alguna tonada que remet a “lo jondo” o a “lo moruno” se’ls remulla l’entrecuix perquè se senten d’allò més “autèntics” i “ciutadans del món”. “Catalanes, pero abiertos”, com deia el Buenafuente.

Me’n guardaré prou de fer cap teorització sobre la feina que es presenta en aquest “Si em pose a cantar cançons”. Un bon amic meu valencià em va dir que per capir plenament tot el que aquesta música representa l’has de portar adherida en el teu ADN. L’has haguda de mamar des del bressol, com aquell qui diu.

No és, doncs, el meu cas però això no em priva de valorar moltíssim els onze temes que aplega el disc. Tonades, estrofes i coples esgarrapades a gent vella dels diversos pobles de València: la Tia Milieta Seguí de Barxeta, el Tio Vicent el Moreno de Torrella, la Tia Rosario de Canals, la Tia Tereseta la Cadirera, la Tia Blanca la Resaora, o la mateixa Otília Borredà, de mal nom Picaeta de Benigànim i “abuela” de Pep Gimeno de la qual canta un impagable “Romanço de la Vall”. “… me la cantava a tot hora i ma mare no sap que va en aquest disc.”, explica el nét. Així de senzill.

Un llegat que ja no desapareixerà gràcies a la feina de gent com Pep Gimeno, Al Tall, Miquel Gil, Biel Majoral, Quico el Cèlio, la colla del Tradicionàrius i tants altres que no esmento i que lluiten com poden contra l’estultícia indissimulada, la mesquinesa tifa i l’autoodi mesell que ens envolten pertot.

“Sant Antoni de Gavarda / no vull demanar-te més / perquè si tot mos ho dones / tu et quedaràs sense res. // Vull salut i terres, / de treball ni un pèl, / i pa tu sencera / la glòria i el cel.” (Romanç de Sant Antoni de Gavarda).

—————————————————————————————–

(*) Tot i que jo l’he comprat ara la data d’edició de “Si em pose a cantar cançons” és de 2006. Això vol dir que, de fet, si en algun lloc l’havia de tenir en compte hauria de ser en el resum dels millors discos de l’any passat que vaig publicar (vegeu aquí) el dia 1 de gener.

Com que això ja no és possible i tampoc es tracta de desmanegar les coses que estan fetes ja avanço que, per a mi, el disc de Pep Gimeno és una novetat d’enguany ja que no fa gaire que en vaig tenir la primera notícia i ara, en ple agost, l’he comprat.

Ho avisaré quan arribi el moment, és clar, però ja avanço que de cara a la meva llista de discos importants de l’any “Si em pose a cantar cançons” serà comptat com un treball de 2007. Una llista en la que, per cert, li auguro a Pep Gimeno una posició força eminent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!