Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

18 de desembre de 2004
0 comentaris

Premis literaris 2004: un any mogudet.

Ara fa un any que la gent que gestiona el web “Lletra” de la Universitat Oberta de Catalunya va tenir la gentilesa de convidar-me a participar en la primera sessió d’“Anatomia”, una espècie de prospecció quirúrgica -precisament l’acte es va celebrar en la sala de disseccions de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya- en la que als vuit lletraferits que estàvem convocats se’ns demanava un balanç de 2003 i una profecia per al futur de la nostra literatura. L’organització va repartir els temes d’anàlisi entre els ponents. A mi em va correspondre parlar dels premis literaris.  (n’hi ha més)

 

De tot el que allí es va dir n’ha quedat un magnífic testimoni en audio i video que es pot seguir des d’aquí. La meva intervenció va fer un repàs del que havia estat l’any 2003 en funció de deu fets relacionats amb els premis literaris convocats aquell any.

Ara, dotze mesos després, preparo un article per al Serra d’Or de març en el que faig un resum dels veredictes i incidències dels cinquanta o seixanta premis literaris més importants de l’any en llengua catalana i m’adono que 2004 ha estat un any una mica agitat en aquesta matèria.

No m’estendré gaire en els detalls d’aquesta agitació, no sempre negativa, però a tall de mostra esmentaré l’oficialització de les modalitats en castellà en els premis Ciutat de Palma, la creació dels premis Mallorca amb 70.000 euros de dotació -la més alta actualment per a una novel·la en català- o la novetat del premi Folch i Torres que demana que els treballs es presentin avalats per un escriptor de reconegut prestigi.

Han desaparegut premis com l’Ulisses (creat el 1999), el Lola Anglada (creat el 1984) i, molt significativament, el premi 23 d’Abril, aquell muntatge que un irat Miquel Alzueta va voler fer per contrarestar la separació de la seva editorial de l’organització del premi Sant Jordi ara fa tres anys. El Bertrana de Girona canviava de patrocinador -ara és Columna- i ho celebrava amb un veredicte de desert. Exactament el mateix que el Pin i Soler després de la saragata de l’any anterior amb la novel·la de Jaume Cabré. Mal any de premis, doncs, per can Columna, tret de l’èxit “planetari” de Ferran Torrent i de les bones vendes de “Pa negre”, acaparador de gairebé tots els premis de la crítica. L’últim dels desgavells de l’any ha tingut com a escenari el premi Documenta que d’un veredicte de desert el 2003 va passar a tenir dos guanyadors enguany… durant tres hores. Les que va trigar l’organització a comprovar que un dels guanyadors no complia amb el límit d’edat que fixaven les bases.

Acabaré amb dues referències per la banda positiva perquè 2004 també ens ha portat els quaranta anys de feliç i exemplar funcionament de dos premis: l’Amadeu Oller per a poetes inèdits i els premis Recull de Blanes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!