"Res no hi ha d’immoble en el meu pensament, la meua única rutina: el "Dietari", una obra que gargotege cada dia. Escric molt, amb una necessitat quasi física, amb la necessitat amb què orine, o menge, o dorm. Hi ha hagut dies que no he menjat, n’hi ha, sovint, que no dorm; no en recorde cap que no haja escrit. I només escric el "Dietari". Ni novel·les ni assajos ni poesia ni teatre. Tot junt en un conglomerat promiscu i de contrastos, car així pense: promíscuament, fragmentàriament…" (n’hi ha més)
"… El dietari, la forma menys postissa d’escriptura. I en primera persona; res de màscares, res de "qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència…" Romanços! Tot el que un escriu és suc biogràfic, legítima revenja, crit metoditzat. Els llibres, com els aliments, haurien de dur una etiqueta amb la seua composició: tant per cent de fel, de libido, de brossa…"
Fragment de la novel·la "L’home manuscrit" (Proa), de Manuel Baixauli, premi Mallorca 2006. El llibre que tot just acabo de començar -el paràgraf que he triat apareix a cavall de la primera i la segona pàgina- i que, per tant, no puc jutjar ara mateix.
Vist, però, com pinta de bon començament crec que m’augura unes properes hores de lectura profitosa i plaent.
Una invenció divina, això de les vacances…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!