Hi ha dies que m’agafa complex d’esquimal a la Patagònia i el d’avui n’és un. Resulta que el suplement “Cultura/s” de La Vanguardia (m’estalvio l’enllaç perquè el Comte fa pagar les consultes en línia) s’ha sentit obligat a informar a la ciutadania sobre quins són, a parer dels seus col·laboradors, els millors llibres i CD’s de l’any que ara acaba. I els resultats són, com a mínim, estratosfèrics. És a dir, marcians. (n’hi ha més)
Comencem. En l’apartat de (agafeu-vos fort) “narrativa hispánica” el millor llibre és “2666”, del xilè Roberto Bolaño (Glups! Ja se l’han llegit?), i els quatre finalistas per ordre alfabètic de cognoms són: “Memoria de mis putas tristes”, de Gabriel García Márquez, “El dia de l’ós”, de Joan-Lluís Lluís, “T’estimo si he begut/Te quiero si he bebido”, d’Empar Moliner, i “Una ventana al norte”, d’Álvaro Pombo. És a dir, que per a la il·lustre nòmina de col·laboradors de l’esmentat suplement “con el que ningún otro rotativo de España puede aún soñar” segons paraules de l’ínclit Xavier Bru de Sala en el seu article d’avui en el mateix suplement (tot queda a casa) els dos millors llibres generats en la llengua de la regió hispànica denominada Catalunya (ni goso esmentar els PPCC) són el de Joan-Lluís Lluís (que jo, personalment, sí que inclouria en una llista de les vuit o deu millors novel·les catalanes de l’any) i el de la senyora Moliner (que no).
En poesia la cosa té també conya. Resulta que el millor llibre és “Darrere el vidre”, de Feliu Formosa. Un esplèndid poeta, evidentment. I un esplèndid llibre. La pena, però, és que els poemes més recents de “Darrere el vidre”, que efectivament sí que s’ha publicat el 2004, són de fa dos anys ja que es tracta d’un recopilatori de l’obra poètica de Formosa entre 1972 i 2002.
Però on la sensació de beure a galet és més intensa és en la llista dels millors CD’s de 2004. Em cenyiré als vuit discos seleccionats de música “no clàssica” i em limitaré a donar el títol de l’obra entre cometes, el nom de l’intèrpret a continuació i entre parèntesis el gènere al que diuen que pertany cada obra. Els comentaris, francament, prefereixo estalviar-me’ls:
“La maison de mon reve”, Cocorosie (Folk); “Rejoicing in the hands”, Devendra Banhart (Folk); “Drill a hole in that substrate and tell what you see”, Jim White (Post country-soul); “Our endless numbered days”, Iron & Wine (Folk rock); “Venice”, Fennesz (Shoegazing digital); “Egypt”, Youssou N’Dour (Afrosufisme); “Entre raíces y antenas”, Macaco (Mestizo) i “Shades of blue”, Madlib (Remezclas jazz).
Guauuu…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!