Acabo de comprar “Live Licks”, el doble CD que els meus estimadíssims Rolling Stones van enregistrar en directe durant la gira 2002-2003 de presentació del “Forty Licks” (el disc de celebració dels quaranta anys de vida del grup) i a meitat del primer compacte (just en el “It’s Only Rock’n’Roll”, tot i que ja estava amb la mosca sota el nas des del tercer tema: “Paint it, Black”) se m’ha escapat espontàniament el comentari que encapçala aquesta nota d’avui. (n’hi ha més)
Em sap molt greu haver de dir això dels Stones però el disc sona empastat, la banda toca amb desgana (juraria que en algun moment desafina i tot), en Jagger té problemes amb els aguts, en Richards cada vegada és més gasiu amb els “riffs” de la seva guitarra i per acabar-ho d’adobar un productor incompetent ha entaforat uns breus talls de silenci entre els aplaudiments finals de cada tema… i els aplaudiments inicials del següent. Sona raro de collons, francament.
Tot això deu ser culpa dels anys, que a ningú no perdonen. Quina diferència, per exemple, amb el “No Security”, l’últim directe enregistrat el 1998 durant la gira de “Bridges to Babylon”. Qui vulgui fer la prova que agafi la monumental “Gimme Shelter” (un tema del disc “Lei it Bleed”, de 1969, que amb els anys creix i creix…) i que compari la versió de fa sis anys amb la que ens acaba d’arribar ara.
(snif)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!