Amb “I Will”, dels Beatles, com a música de fons.

"El mar dissipa", solia dir ma mare per explicar el deixondiment i les ganes de no fer res que ens solien quedar, de petits, a mon germà i a mi després d’un dia de calor a la platja. Doncs així, una mica "dissipat", em sentia avui quan he tornat a casa. Amb sensació de son endarrerida i sense ganes de fer res. Ni d’obrir l’ordinador.

Tot plegat ho atribueixo al fet que ahir l’A. i jo vàrem repetir la magnífica experiència de fa un any (vegeu aquí): un passeig per la façana litoral de Barcelona i el Baix Maresme a bord del veler d’uns bons amics.

Fins que fa una estona, fart d’arrossegar-me pels racons de casa, he engegat l’ordinador i he trobat en el correu la cura de tots els meus mals. Un missatge que em parla de bona poesia en un bon Bloc: "Els dies i les dones" (vegeu-lo aquí(n’hi ha més)

He activat el document sonor que acompanya l’enllaç i m’he trobat amb les primeres notes d’"I Will", del doble blanc dels Beatles. "Comencem bé", m’he dit. I immediatament la veu de David Figueres, l’autor del poema, ha començat a desgranar els versos -bellíssims: "Damunt els vells rajols d’aquest terrat / s’hi olora encara la nit esbandida…"– de "Nocturn d’estiu", la primera entrega de "… amb les ungles enceses de la nit", un projecte poètic que, segons ens explicava ahir el mateix autor (vegeu aquí) ve de lluny i té una atractiva projecció de futur en la Setmana de la Poesia de Barcelona de l’any vinent.

El millor de tot plegat és que a partir d’avui i al llarg de tota aquesta setmana el blocaire d’"Els dies i les dones" anirà penjant cada dia un poema i un document sonor amb la seva veu recitant i amb l’acompanyament de guitarra (que no em queda clar si també fa ell).

Gràcies, David! M’has carregat les piles de cop, nano.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *