Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 de juny de 2007
0 comentaris

“Un tio normal”.

Amb una certa freqüència rebo en la meva bústia de correu electrònic missatges de gent, la majoria de les vegades desconeguda, que té l’amabilitat de fer-me saber que ha obert una pàgina web o un dietari personal a la xarxa i que m’invita a entrar-hi i, si en tinc ganes, a dir-li què m’ha semblat tot plegat.  (n’hi ha més)

Segons com vaig de feina en el moment que m’arriba la notícia acostumo a fer-hi una ullada de tafaner però gairebé mai faig una passa més enllà. Hi ha, però, alguna excepció com quan, ara fa un any, vaig tenir notícia d’un Bloc titulat “El funcionari feliç” i en vaig fer un parell d’apunts en aquestes Totxanes (vegeu aquí i també aquí). Bàsicament perquè el nom que el personatge en qüestió havia triat em va arribar al fons de l’ànima. Funcionari i, a més a més, feliç! Aquest és dels meus, vaig pensar. I l’esfínter d’explicar batalletes se’m va descontrolar.

Ahir em va arribar la primícia d’un altre Bloc nou de trinca, en aquesta ocasió de persona no desconeguda, i amb un nom que em va semblar d’allò més planer i simpàtic: “Un tio normal” (vegeu-lo aquí).

Llegeixo el primer apunt i trobo que l’autor apunta bones maneres. En el seu debut ens explica que emprèn l’aventura amb tres objectius: fer un exercici d’autodisciplina que el porti a reflexionar cada dia una mica sobre la seva vida, posar en evidència la seva evolució (o involució) personal i fer magatzem de cròniques “amb una finalitat purament nostàlgica i amb una intenció narrativa amena”.

També ens diu que es posa a prova almenys durant un mes. I que passat aquest termini farà balanç i decidirà si continua o plega veles. Una mesura que em sembla prudent i molt lloable.

D’altra banda l’autor demostra també que és conscient del poder de la paraula i de la seva difusió per la xarxa. La prova és que el seu apunt de debut, tal com va ser penjat ahir per la tarda, no és el mateix que ara s’hi pot llegir. Ell mateix el va escurçar posteriorment amb la intenció -m’imagino- de no voler matar tot el que és gras ja el primer dia.

És prudent, per tant, la persona que hi ha darrere d'”Un tio normal”. I per això m’agrada també.

Jo m’he proposat no deixar de banda la seva pista i invitar a qui vulgui a fer-ho també. Per això l’he inclòs entre els meus enllaços favorits de la columna de la dreta.

És curiós, davant de la situació en què es troba l’autor d’aquest Bloc -indecís, expectant, il·lusionat…- no puc menys que recordar com em trobava jo avui fa exactament tres anys: rumiant què diria l’endemà en el primer apunt que escriuria en aquest Bloc. Vaig començar així (vegeu aquí) i així (vegeu aquí) i no es pot dir que l’invent m’hagi anat malament.

Paciència, talent i sort -gairebé els tres desitjos que se li formulen a “O santo dos croques” a Compostel·la- són els atributs que m’agradaria que acompanyessin aquest “tio normal” que ara debuta a la blogosfera. Gent d’aquesta sempre cal tenir-la a prop. Mai fa nosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!