Totxanes, totxos i maons

Sé de sobres que el que avui explicaré no té cap interès per a ningú i que els nombrosos companys blocaires que són més llegits que jo es faran un tip de riure amb la meva ingenuïtat però tot i això no vull dissimular gens la il·lusió que em fa deixar constància ara i aquí que en algun moment d’ahir el meu apunt de recomanacions de llibres per Sant Jordi -el primer de la sèrie que vaig publicar el 16 d’abril passat (vegeu-lo aquí)- va arribar a les mil visites.  (n’hi ha més)

Feu-vos-en el càrrec; des que a can MesVilaweb ens han instal·lat les estadístiques (aviat farà un any, per cert) és la primera de les meves Totxanes que assoleix la fita mítica dels quatre dígits.

Curiosament, el segon apunt de la sèrie -el que la clou (vegeu-lo aquí)- va una mica més endarrerit ja que a hores d’ara porta una mica més de vuit-centes lectures. Vés… potser és que la gent ja n’ha tingut prou amb la primera dosi.

Sigui com sigui crec que en aquesta ocasió una mica solemne he de dir que el meu desig és que les recomanacions que feia per Sant Jordi hagin estat útils pels que han tingut la gentilesa d’entrar a aquest Bloc i llegir-me. Ja sigui per comprar els llibres que jo destacava com per deixar-los de banda i anar a buscar propostes diametralment oposades. Que tant per a una cosa com per a l’altra serveix, a fi de comptes, una crítica.

Jo mateix, sense anar més lluny, cada vegada que llegeixo una crítica negativa signada per cert crític musical de cert diari que no diré l’endemà m’en vaig corrents a comprar el disc. I com més destralera i destructiva és la crítica més intueixo que xalaré quan l’escolti. Amb això no vull dir res més que el senyor XXX és un crític excel·lent perquè gairebé mai m’ha fallat. L’únic que passa és que els nostres criteris són oposats. Res més.

Coherentment oposats però ferms, tant ell com jo, amb els nostres principis ètics i estètics. Que d’això es tracta, a fi de comptes, no?

—————————————————————————————

I per continuar amb la tònica del dia -tan escorada, com es pot veure, cap a la banda de la modèstia, la discreció i la humilitat- aprofito per donar la notícia que els números de juny de dues importants revistes culturals catalanes tenen la gentilesa de fer algunes referències a aquestes Totxanes.

La primera és la revista "benZina". En les "Cròniques d’un consumidor cultural" que cada mes escriu l’Àlex Gutiérrez, el seu director, hi ha una simpàtica referència al meu apunt "Sacsejat per sorpreses i passions trepidants (és a dir, tot preparant Sant Jordi)", del dia 6 d’abril (vegeu-lo aquí).

L’altra és "Enderrock", que en les pàgines dedicades a "Benvinguts al paradís", l’últim disc dels Obrint Pas, reprodueix un resum abreujat però molt ben fet de l’anàlisi cançó a cançó que vaig fer en aquestes Totxanes al llarg de tres apunts publicats a partir del 23 d’abril (vegeu aquí el primer).

Això està bé, tu: la xarxa i el paper, el paper i la xarxa. Tothom intercanviant influències…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!