Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 d'abril de 2007
0 comentaris

Les meves recomanacions per Sant Jordi (discos).

Ja fa uns quants anys que quan s’acosta Sant Jordi companys de feina, amics i coneguts diversos em demanen que els faci una llista de llibres recomanats. D’un temps ençà -potser de resultes de freqüentar aquest Bloc que sovint musiqueja- també em demanen si hi ha algun disc que valgui la pena per afegir a la previsió de compres per a aquella diada. Fins ara ho feia a nivell personal i sense que transcendís més enllà del meu cercle de contactes particulars. Enguany, però, faig un pas més i poso les llistes a disposició dels seguidors d’aquestes Totxanes.

Per començar avui em centraré en les recomanacions musicals i en posteriors apunts entraré en el tema literari. Que quedi clar per endavant que és una tria feta des dels meus gustos personals i sense voler pontificar ni donar lliçons de res. Per tant és tan discutible com es vulgui però si a algú li serveix per orientar-se ja em donaré per ben pagat.  (n’hi ha més)

La meva llista té un primer capítol dedicat als discos apareguts recentment i una continuació dedicada als que són una mica més antics però que encara val la pena de repescar:

 * "ReLax", Lax’n Busto. El primer disc amb el nou cantant és un encert de punta a punta. El grup es reinventa amb la veu personal, aguda però gens cridanera de Salva R. Alberch. Recomano vivament el "Blues del diumenge" (tall 2).

* "Oxigen", Gossos. Sense cap mena de dubte aquest és l’àlbum que més m’agrada de la seva discografia. A destacar el tall 1 "Oxigen" i el 6 "En un instant (nit trista de Patum)".

* "Matem els dimarts i els divendres", Quimi Portet. Portet en estat més pur que mai. O t’agrada o el llences. Jo he decidit adoptar-lo sense reserves. Del primer a l’últim tema.

* "Miquel Gil en concert". Mentre no ens arriba el nou disc de Gil tenim l’oportunitat de reviure el seu concert a la Fira de Manresa de fa dos anys. Brutal.

* "Si els dits fossin xilòfons", Mazoni. Un bon motiu per comprar Enderrock -que encarta el disc en el seu número d’abril- i per conèixer la música de Jaume Pla, ànima de l’invent Mazoni. Segur que després d’escoltar-lo molts fareu el que vaig fer jo: anar-me’n pitant a can Castelló a buscar "Esgarrapada", editat l’any passat per aquestes dates (amb una esplèndida versió, per cert, de la Cançó 7a en colors de Pau Riba). Hi ha futur, tu.

* "Dylanesque", Bryan Ferry. Talent interpretatiu al servei de les cançons de Dylan. Una barreja perfecta que les fa encara més grans.

* "Neon Bible", Arcade Fire. Aquesta gent m’ha deixat sense paraules. Escoltar aquest disc i anar-me’n a comprar l’anterior -"Funeral" (2005)- és una de les decisions més sàvies que he pres en les darreres setmanes.

DISCOS A REPESCAR

* "Alfabets de futur", Feliu Ventura. Només per escoltar "Alacant, per interior" (tall 2), una de les cançons més rodones que s’han escrit en la nostra llengua en els darrers anys, ja val la pena emportar-se el disc a casa.

* "Clavell morenet", La Troba Kung-Fú. Una agradable sorpresa. L’esperit Dusminguet no ha mort. Ha evolucionat i s’ha fet gran. Molt gran.

* "La manera més salvatge", Enric Casasses – Pascal Comelade. Ras i curt: al meu parer va ser el millor disc en català publicat el 2006 (vegeu aquí).

* "Bocanegra U", Bocanegra. Reedició del primer -i únic- disc del grup aparegut el 1986. Si algú us diu que li ha passat el temps no li feu cas: us enganya.

I també:

* "Ys", Joanna Newsom: ideal per a sessions de Flotàrium.

* "On Tour", Yann Tierssen

* "Hiri", Kepa Junkera

* "Sisa y Suburbano cantan a Vainica Doble"

* "Love", Beatles

* "Modern Times", Bob Dylan

I ara a esperar esdeveniments, que 2007 es presenta imparable amb les anunciades novetats els propers mesos de Pets, Sisa, Obrint Pas, Quico Pi de la Serra, Miquel Gil, Adrià Puntí…

———————————————————————————–

(afegit l’endemà)

Tot això no vol dir que no hi hagi altres músiques que no depenen de la novetat i que no siguin igualment recomanables. Ara mateix, abans de llevar-me (privilegis del dissabte), he escoltat amb l’iPod "Dido and Aeneas", de Henry Purcell, i crec que difícilment hauria pogut trobar un pòrtic millor i més estimulant per començar el dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!