Un mal dia per a la blogosfera (bon viatge, Aeroplà).

Estimada Tina:

Un dia de fa molts anys -mira, va ser a principis de 1972, calcula…- jo estava visitant unes obres de reparació que l’empresa del meu pare feia en un taller de polimentació de culleres, forquilles i altres estris per l’estil que hi havia al carrer del Regomir, a tocar d’on ara hi ha el Pati Llimona (*). Crec recordar que l’empresa es deia "Sala y París", però no posaria la mà al foc. (n’hi ha més)

En aquell taller -que recordo immens ja que tenia també accés al perpendicular carrer del Correu Vell- tenien la ràdio engegada tot el dia. La feina que s’hi feia era molt mecànica i suposo que aquella era una bona manera de fer més agradable als que hi treballaven el pas de les hores.

Allí va ser on vaig sentir la notícia de la mort de Maurice Chevalier. Es va interrompre la música que sonava i un locutor va dir la següent frase que se m’ha quedat gravada fins que em mori: "Maurice Chevalier s’ha mort. Senyores i senyors, el món és avui una mica més inhabitable".

I aquesta ha estat justament la frase que m’ha vingut al cap quan he llegit el teu apunt de comiat. Aquest inequívoc "Ja n’hi ha prou" (vegeu-lo aquí).

Amb la teva marxa, estimada Tina, potser sí que la blogosfera continuarà sent igual d’habitable (si és que aquest és un atribut que se li pot donar, que no ho tinc clar) però el que sí que estic segur és que sense els espetecs del teu aeroplà ha quedat més solitària i empobrida.

"Ja n’hi ha prou", dius? Parla per tu, maca. Que a nosaltres ens has deixat amb moltes ganes de continuar llegint-te.

—————————————————————————————

(*) Sóc incorregible. ¿T’adones que ni en una ocasió com la d’avui no puc deixar d’explicar batalletes de pre-iaio? Deuen ser els primers símptomes del repapieig.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *