Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

31 d'octubre de 2015
0 comentaris

El poder espanyol opta per l’Alzamiento Nacional contra el poble català

Rellegint allò escrit pel meu amic Josep Ramon Fuentes fa pocs dies és evident que el poder espanyol ha optat per la repressió contra el desig d’independència del poble català incapaç de proposar cap alternativa a una taula de negociació entre dugues aspiracions legítimes, la preservació de la unitat de l’estat i la secessió.

El supremacisme espanyol és presoner de la seva obcecació integrista i la modernització de les infraestructures al servei del centralisme madrileny no ha anat acompanyada d’una democratització política i cultural capaç d’acceptar la pluralitat d’identitats confiant-ho tot al recurs últim de la raó d’estat, aquell argument al qual hom acudeix quan no n’hi ha cap d’altre prou consistent per desestimar unes reivindicacions socials i nacionals fonamentades.

El front nacional espanyol acordat entre PP, PSOE i Ciudadanos per bunqueritzar l’Estat contra el procés independentista català és el símptoma d’un fracàs: el de l’estat-nació espanyol, i l’únic recurs al qual acudeixen és el de la cobertura internacional, com la que avui els ha ofert el secretari general de les Nacions Unides, per cercar complicitats per reprimir -que no pas negociar- les aspiracions legítimes d’un poble sotmès a una situació de dominació i espoli. I això ho fan des del poder estatal, no pas com al 1936 alçant-se contra un govern democràtic, sense ni tan sols una aparença èpica darrere la qual encobrir els propòsits exterminadors envers la catalanitat.

Tot fa preveure una actuació repressiva contra les institucions i les autoritats legítimes del poble català, que pot durar anys, i que pot sotmetre Catalunya a un estat d’excepció sostingut per la força amb l’únic objectiu de doblegar la voluntat d’autodeterminació dels representants de la majoria del poble català, no pas de vetllar per la prosperitat del nostre país. El desenllaç d’aqueix conflicte, esdevingut hores d’ara una qüestió pendent a l’agenda internacional, deprendrà fonamentalment de que les virtuts a les que apel·lava el meu amic Josep Ramon Fuentes acompanyin als representants catalans en aqueixa cruïlla històrica.

Post Scriptum, 11 de novembre del 2015.

Ramón Cotarelo reflecteix encertadament i lúcidament al seu apuntament d’avui al seu bloc, titulat “Hacia el estado de excepción“, la dinàmica de la classe política espanyola enquistada en l’estratègia del cop d’estat des del poder estant contra les institucions catalanes.

Post Scriptum, 16 de setembre del 2017.

L’estratègia de l’unionisme espanyol té la força com a últim recurs i la complicitat de la jerarquia catòlica com a suport moral. Ahir, però, un gest significatiu ha passat desapercebut: Francisco Marhuenda, un dels periodistes més violentament agressius contra Catalunya ha estat acomiadat sobtadament i els responsables de l’accionariat vinculats a l’església catòlica espanyola han demanat explícitament perdó als catalans per les actituds odioses d’aqueixos franquistes infames. Segur que la Conferència Episcopal Española defensarà la unitat d’Espanya però potser no beneirà la repressió contra Catalunya com va fer al 1936.

Post Scriptum, 31 d’octubre del 2017.

La reacció espanyola després de la proclamació de la República catalana és furibunda i multidimensional, sense separació de poders, i d’una virulència només continguda -de moment- pels altres estats europeus que no són pas favorables a la independència de Catalunya però tampoc accepten una repressió a la manera franquista. El president legítim de la Generalitat és a l’exili i els membres del Govern arrisquen ésser empresonats com Sánchez i Cuixart. Les eleccions del 21-D poden no tenir garanties d’imparcialitat com ja va passar amb les del 27-S amb l’obstrucció del vot dels catalans a l’estranger. Som en plena fase de conflicte, i pot durar anys, però no tornarem al 1939.

Post Scriptum, 22 de maig del 2018.

La reacció mediàtica i política multidimensional orquestrada contra el poble català, des del president Torra als militants del CDR s’intensifica a tots nivells, com diu avui Vicent Partal a Vilaweb, “La seua violència, la seua derrota”. Invertint els paper de dominant i dominat, el poder espanyol està disposat a sotmetre Catalunya a un estat d’excepció permanent sense precedents des del franquisme, aqueixa vegada amb la complicitat activa del PSOE. El discurs de Ciudadanos és el propi del falangisme apel·lant explícitament a la violència contra els independentistes. No haver fet efectiva la República catalana l’octubre passat per evitar un massacre no ha fet més que retardar aqueixa eventualitat mancats com estem de la possibilitat d’evitar-la. La protecció de les institucions i la ciutadania catalana ha de ser la prioritat immediata i ha d’estar pensada per a suportar una repressió bestial perllongada en el temps.

Post Scriptum, 22 de juliol del 2018.

Dos esdeveniments d’aqueixa setmana, dissortadament, confirmen el títol d’aqueix apunt: l’agressió d’un policia espanyol a Jordi Borràs no és un fet aïllat ni casual, ans al contrari és el senyal d’una nova fase intensiva de violència espanyolista contra la catalanitat arreu dels Països Catalans, com assenyalen abans d’ahir a Vilaweb Seda Hakobyan i Alexandre Solano. El segon fet és l’elecció del nou secretari general del PP Pablo Casado, un fatxenda sense escrúpols que vol fer realitat la impostura de Tabàrnia reconquerint Catalunya per la força, amb mentalitat i mètodes franquistes. La confluència estratègica entre PP-Ciudadanos està assegurada per assaltar el govern espanyol d’aquí a dos anys i menar una ofensiva total contra Catalunya.

Post Scriptum, 10 d’agost del 2018

El proppassat 31 de juliol un col·lectiu de militars a la reserva agrupat per l’Asociación de Militares Españoles van signar un manifest titulat “Declaración de respeto y desagravio al general Francisco Franco Bahamonde, soldado de España” que ha aixecat polseguera, però més significatiu i impune va ser l’efemèride del 18 de juliol de l’any passat continguda a l’ordre del día de l’Agrupación de Apoyo Logístico nº 61 advertint de l’eventual repetició d’aquell cop d’estat “movimiento cívico-militar”, segons l’autor del text. Aqueixos pronunciaments coincideixen amb la legitimació de la violència contra l’independentisme català que propugna la “brunete mediàtica” com a darrer recurs per aturar-nos com a poble en camí de la llibertat. Ramón Cotarelo publica avui un apunt al seu bloc que defineix cruament la situació actual: “Detener el avance del fascismo“.

Post Scriptum, 31 d’octubre del 2019.

Les paraules del president del Consejo General del Poder Judicial en un acte amb la cúpula de l’exèrcit espanyol exhibint puny de ferro contra l’independentisme català confirma la naturalesa franquista de l’essència del règim constitucional del 1978 i la seva disposició a emprar la violència per preservar la unitat d’Espanya. Una involució que Vicent Partal retrata avui al seu editorial de Vilaweb: “Espanya, colgada pel núvol del feixisme”.

Post Scriptum, 31 d’octubre del 2020.

El govern PSOE/Podemos no té cap projecte de futur, és només processisme espanyol cap enlloc, i atesa la crisi de legitimitat del règim borbònic afegida a les de caràcter econòmic i polític, més la persistència de l’independentisme català, creen les condicions perquè els poders fàctics optin per una estratègia d’Alzamiento Nacional per tal de bunqueritzar-se (amb la complicitat de la Unió Europea). L’editorial de Vicent Partal a Vilaweb de fa deu dies: No us enganyeu: Vox no és cap anècdota, és prou clarificadora del paper aglutinador del neofranquisme que està jugant aqueix partit, de nou encuny però de vella tradició.

Post Scriptum, 12 de desembre del 2020.

Avui, a Vilaweb, el Galeusca d’Otamendi, Obelleiro i Partal intercanvien parers sobre els recents manifestos militars, i mentre els dos primers treuen ferro a l’amenaça, en Vicent l’encerta quan escriu:

“Estic d’acord amb tu, Martxelo, que tot el soroll de sabres pot ser, al cap i a la fi, una estratègia per justificar el que siga. És veritat i històricament ha estat així. Però em sembla, dissortadament per a tots, que és més que un truc, més que una excusa. Moltes vegades hem defensat en aquestes columnes que l’excepcionalitat espanyola naix en bona part de la incapacitat que té d’adaptar el seu estat a la democràcia. I això és més que demostrable en els pilars centrals del poder. Observa la justícia, observa la policia, observa el servei diplomàtic, observa l’exèrcit. Plens de franquistes, d’autoritaris.”

Els militars retirats expressen el capteniment majoritari dels que estan en actiu, com passa amb jutges, fiscals, funcionaris i altres components de les jerarquies del règim. El mètode, de moment, difereix de l’emprat al 18 de juliol del 1936 per assemblar-se més al del 23 de febrer del 1981, cercant la complicitat del borbó de torn contra el govern també de torn (abans Suárez, ara Sánchez) quan no s’addiu estrictament als designis dels poders fàctics. Més aviat que tard Pedro Sánchez acabarà essent descavalcat pels “nacionales” (inclosos els del PSOE) acusat d’allò que no ha arribat a fer, una entesa amb els nacionalistes bascos i catalans tàcticament esdevinguts reformistes espanyols. El silenci còmplice de Felipe VI és estrident, i compten amb la connivència de la Unió Europea mentre no arribin als mètodes tradicionals del colpisme espanyol i mantinguin una aparença de legalitat.

Post Scriptum, 18 de desembre del 2020.

Fa cinc dies, Jordi Barbeta feia al Nacional un diagnòstic segons el qual no cal un alzamiento tipus 18 de juliol del 1936 perquè no els hi cal, serà una maniobra d’encalçament a Pedro Sánchez: “No hi haurà cop monarquicomilitar“. Avui, José Antich torna a tractar una qüestió que altres mitjans obvien: “El govern espanyol està perdent el control de l’Estat”.

Post Scriptum, 27 de desembre del 2020.

Avui Jordi Barbeta torna a encertar el diagnòstic del moment polític present al Regne d’Espanya: “Més aviat del que es pensa faran caure el Govern PSOE-UP”.

Post Scriptum, 25 d’octubre del 2021.

Ahir, Vilaweb va entrevistar Damià del Clot, autor del llibre ‘Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català’: “Es va crear un estat judicial i policíac que feia por”. Complementat per l’editorial de Vicent Partal, “Lose-lose’: Espanya després de la inhabilitació d’Alberto Rodríguez. Els qui han agafat el poder que PSOE i PP els van regalar per a evitar que la democràcia implicàs la independència de Catalunya pensen més en el 1939 que no en el 1978″.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!