Totxanes, totxos i maons

Ahir al migdia vaig assistir a la roda de premsa de presentació de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el nostre diccionari normatiu, i en el paquet de material que ens varen donar als assistents… hi havia un exemplar de l’obra! Així doncs, puc dir ben cofoi que amb tres dies d’anticipació respecte la data de la seva posada a la venda ja tinc el Diccionari.

Fa uns dies vaig escriure un text una mica extens sobre el tema. Un text que si no hi ha sorpreses de darrera hora obrirà la meva crònica mensual al Qué leer d’abril que apareixerà a finals d’aquesta setmana o principis de la vinent. Per raons òbvies, però, no vaig poder entrar a analitzar l’obra en detall. Ara que ja la tinc damunt la taula puc dir que fa força patxoca i que fins on es pot aventurar ara mateix sembla que tindrà una acollida menys accidentada que l’edició anterior de 1995.  (n’hi ha més)

Sembla, doncs, que l’experiència anterior -que va aplegar una gran quantitat de crítiques a propòsit d’algunes solucions lingüístiques poc apreciades pels entesos-  ha estat tinguda en compte pels redactors de la nova edició. I tant de bo aquest “sembla” amb què he obert el paràgraf es confirmi plenament. Així ningú es cabrejarà.

Tot i que això de cabrejar-se, tal com va fer-nos notar ahir Màrius Serra en el torn de preguntes dels assistents, continua estant mal vist per la nostra acadèmia ja que l’única accepció d’aquest mot que el Diccionari contempla és la de quan el mar, impulsat pel vent, fa cabretes. És a dir, forma petites onades blanques d’escuma.

Els cervells escrablistes del país ja comencen a fer funcionar les meninges i ja he rebut -escrit pel mateix Màrius– el primer correu amb comentaris sobre mots valuosos que han entrat en aquesta edició. De la llista que ja corre em quedo amb un preciós “pírcing” que amb les seves set lletres forma un scrabble perfecte.

Per cert, el nou Diccionari -que és més alt i ample que l’anterior, cosa que m’obliga a posar-lo en una lleixa diferent- no admet encara ni “bloc” -en l’accepció de dietari a la xarxa- ni “blocaire”, mots admesos des de fa temps pel Termcat. I, pel que ens varen dir, aquesta magna obra serà consultable ben aviat des de la pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans com ara mateix ja ho és, de consultable, la primera edició.

Llarga vida, doncs, al DIEC-2. I que tots plegats en sabem fer un ús ben profitós. Que bona falta ens fa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!