Totxanes, totxos i maons

Qualsevol dia de la setmana és bo quan es tracta de llegir coses interessants, ben pensades i escrites amb trellat. Com, per exemple, els apunts que Carme-Laura Gil penja amb freqüència quasi diària al seu Bloc "Coc ràpid" (vegeu aquí) o els que escrivia Agustí Pons a "Fora d’hores" (vegeu aquí), un Bloc aturat des de fa mig any i que em donarà una gran alegria quan el seu autor es decideixi a reprendre’l.

Tots els dies, doncs, són bons. Però d’un temps ençà, pel que fa a això de llegir articles i apunts d’opinió amb cap i peus, trobo que els divendres tenen uns encants que me’ls fan especialment desitjables. Per exemple és, fins ara, l’únic dia de la setmana que el senyor Marcel Campà escriu en el seu Bloc "Las al jaç" (vegeu aquí), un exemple de senzillesa, discreció, interès, finesa i molt bona informació per part de la persona -en Campà o com es digui realment- que l’elabora. No us perdeu pas el retrat que fa de Ramon Muntanyà, antic alcalde de Vic, en el seu apunt d’abans d’ahir. El trobo modèlic.  (n’hi ha més)

El divendres és un gran dia pels qui seguim de prop les pàgines d’opinió del diari Avui. És el dia que s’apleguen les col·laboracions de Salvador Cardús -per cert, magníficament il·lustrades per Cristina Losantos-, de l’enginyer Xavier Roig i de Sebastià Alzamora.

Sempre són interessants, les aportacions d’aquests col·laboradors però crec que poques vegades com el divendres passat han coincidit els seus tres articles -més la columna de Marçal Sintes de retruc- a tenir un nivell tan remarcable.

Els dos primers que he destacat tracten de les reaccions produïdes en el si d’ERC arran dels articles de l’ex-conseller Carretero. Els altres dos fan referència a les galàctiques declaracions de la senyora Imma Mayol, la tinent d’alcalde antisistema.

Salvador Cardús escriu a "Testosterona, a banda": "El problema no és si el país està "destrempat" per culpa -evidentment!- de CiU, ni si hi ha gent que, més que voler que ERC marqui perfil de govern, el que demana és que "marqui paquet", com ha sostingut el conseller (Puigcercós). Perquè si la discussió hagués de baixar al terreny d’aquesta mena de grolleria castissa, la resposta seria molt fàcil: el que no es pot fer és anar escalfant braguetes a les campanyes electorals per, quan s’és al govern, dir que es té migranya."  (vegeu-ne aquí el text íntegre)

Marçal Sintes a la seva columna titulada "Respostes" ens deia: "El que a mi em sobta és que el secretari general independentista cregui que, efectivament, l’eficàcia i la nació s’exclouen i, en canvi, no l’eficàcia i el socialisme o l’eficàcia i l’espanyolisme, per exemple."  (vegeu-ne aquí el text íntegre)

Xavier Roig escriu a "Frívols i frívoles" un article que mereixeria tenir la categoria de lectura obligada per a molts dels nostres conciutadans. Vegeu-ne un tast: "Entre les "consignes" que s’han difós els darrers trenta anys n’hi figura una que assimila rics amb delinqüents. Que manté que el dret a la propietat és un principi caduc i propi del Far West. Ara mateix estem patint una onada que ataca un dels subsistemes d’aquest dret a la propietat de què parlo: el de posseir béns immobles, més concretament, pisos. El missatge amb què se’ns pretén intoxicar és diàfan: la culpa que determinades persones no tinguin pisos és d’aquells que en tenen més d’un."  (vegeu-ne aquí el text íntegre)

La cirereta del pastís d’aquest darrer divendres a les planes d’opinió de l’Avui la posa l’escriptor Sebastià Alzamora amb un article titulat "El tema del sistema" i que acaba així: "En fi, que podríem no acabar. Ho farem amb tres aforismes de Chesterton, que deixem a la consideració de la tinent d’alcalde Imma Mayol i els nostres feliços antisistema. Un: "Les fal·làcies no deixen de ser-ho perquè estiguin de moda". Dos: "Tenir dret a fer alguna cosa no és el mateix que sigui correcte fer-la". Tres: "Tot govern és una necessitat molesta". I bona nit i tapa’t, que fa un fred que pela."  (vegeu-ne aquí el text íntegre)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!