Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

28 de desembre de 2006
0 comentaris

Són cabdells, el que fa el fill del mestre?

Aquests dies que he tornat a escoltar atentament "Qualsevol nit pot sortir el sol" -gràcies a la magnífica reedició que n’ha fet la discogràfica  K Indústria Cultural- m’ha vingut a la memòria un detall de la lletra d’"El fill del mestre" que ja em va cridar l’atenció quan vaig sentir la cançó per primera vegada fa més de trenta anys.

Un detall que, vist amb ulls d’ara, ve a ser com una prefiguració de les macarròniques solucions lingüístiques perpetrades per l’ínclit Sebastià Roca i tota la trepa de comentaristes de Fórmula 1 a TV3 (vegeu aquí).

Com deia la meva àvia: "Tot s’encomana menys l’hermosura".  (n’hi ha més)

Resulta que la quarta estrofa de la lletra d’"El fill del mestre", la cançó que obre el disc, comença amb un vers estrany (galàctic, vaja): "El fill del mestre fa cabdells". Un vers que en la versió castellana -inclosa en el vinil original i ara també en la reedició en disc compacte- té un redactat molt més lògic i entenedor: "El hijo del maestro hace novillos".

Doncs bé, em jugaria una cassola de pèsols que el raonament lingüístico-mental que va fer el nostre galàctic nacional va ser el següent: "hacer novillos" és "fer campana" però com que hi ha una síl·laba de més que ens fa nosa no ens hi amoïnarem pas: de "novillos" passarem a "ovillos" i d’aquí, per traducció directa, farem sortir els "cabdells" que acaba fent l’entranyable fill del treballador de l’ensenyament.

Curiós… i molt plausible, no? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!