"Escric a la proa aguda d’una casa fosca i tèbia. Nocturnes aigües arborescents creixen part de fora. A més, sols un tema de Chopin que alternativament se’m crispa i em defalleix a l’oïda, vertiginosament repetit. Ara, però, tot és ratlla per a mi, incomunicat de mi mateix, ja distint del que sé i distint del que ignoro.
Miraré aquests moments com als dos termes d’una contradicció, com a dues veritats infinitament contradites, indecís irremeiablement d’on convé suposar-me la intel·ligència reductora. La llum ordenadora, l’esperaré de Déu"
Glasgow, novembre del 1948
Frases finals de la introducció de "Mites", premi Víctor Català, 1953
(n’hi ha més)
S’ha mort Jordi Sarsanedas. Un mestre i un senyor.
Aquest món és, avui, una mica més inhabitable. I la nostra cultura, una mica més feble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!