Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

14 de novembre de 2020
0 comentaris

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (28).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

—————————————————————————

Hivernació anti-Covid

La primera cosa bonica del dimarts 10 de novembre de 2020 és la hivernació. Ben mirat, potser és l’únic recurs que li queda a la nostra espècie per salvar-se. En un llibre molt curiós de Daniele Zovi –‘Autobiografia della neve’ (Autobiografia de la neu), editat per Utet (*)—  llegeixo que les marmotes arrenquen l’herba, l’assequen al sol i després la baixen als seus caus, excavats sota terra i dotats d’estances, túnels, passadissos i un parell de sortides d’emergència. S’hi estan de novembre a març. Dormen en grups, generalment de tres, ben arraulides. El ritme del cor se’ls alenteix, la temperatura del cos baixa i la respiració esdevé quasi imperceptible. No sortiran fins a la primavera, primes i afamegades. Els teixons formen veritables comunitats, a Anglaterra es va trobar un cau que tenia cinquanta cambres, cent setanta-vuit entrades i vuit-cents setanta-nou metres de galeries. Les parets les decoren amb fulles seques, falgueres i molsa. Els lirons fan un gran sopar abans d’anar a dormir i eclipsar-se. Els ossos reposen de novembre a febrer, fan una petita pausa, surten, fan un tomb per la neu i tot seguit tornen a dormir esperant que el món torni a ser un lloc segur i acollidor. Sempre havíem cregut que era, simplement, un mecanisme per defensar-se del fred. Ara, però, com que valoro molt la intel·ligència mil·lenària dels animals, penso en una nova teoria: fa molt temps havien patit un virus i varen entendre que l’única manera de sobreviure era tancar-se a casa des de la meitat de la tardor fins a l’hivern. Lli varen dir hivernació, nosaltres confinament.

 (*) Trobareu més informació aquí sobre ‘Autobiografia della neve’ .

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

—————————————————————————

La veu silenciosa de Déu

La primera cosa bonica del dijous 12 de novembre de 2020 és la veu de Déu. O el seu silenci, que potser ens salvarà. Aquests dies s’ha parlat molt de la parella que està enllestint una vacuna anti-covid que té una eficàcia demostrada del 90%. Es tracta de dos doctors d’origen turc Ugur Sahin, ell, i Ozlem Tureci, ella (*). A la fotografia recorden vagament Sheldon i Amy, la parella de científics de ‘Big Bang Theory’. Les seves biografies són plenes de detalls realment colpidors: el dia que es van casar de seguida van tornar cap al laboratori, es desplacen a la feina en bicicleta tot i ser, segurament, milionaris, han fet amistat amb un grec (ells, que són turcs) que distribuirà la vacuna. Hi ha detalls que fan pensar encara més. Ella, de petita, volia ser monja. Havia sentit la crida. Ningú no sap què ens espera a l’altra banda de les portes que decidim no traspassar. És molt probable que el doctor Sahin no hauria perdut mai el cap per una ballarina de ‘night club’, però potser tampoc hauria trobat qui l’acompanyés en l’estudi. Hauria continuat sol i, com a molt, hauria arribat a obtenir la meitat de la fórmula. Pel que fa a ella, ara potser estaria en algun convent de la Saxònia pregant perquè ens alliberéssim ben aviat del mal i que algú trobés l’antídot. Aquella veu que fa uns quants anys l’havia cridat ara, en canvi, no li diu res. És en el silenci que el destí (pels laics) o Déu (pels creients) ens parla. Per això la paraula que en hebreu significa ‘silenci’ a la Bíblia es tradueix com ‘veu’. I què pocs que són els que l’entenen…

(*) Aquí trobareu més informació sobre aquesta parella de científics. 

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

—————————————————————————

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!