Per què em refio del que informa Vilaweb?

Un dia del mes de febrer de 2016 la xarxa es va omplir de missatges que anunciaven la consumació d’un fet que, dissortadament, tothom esperava que es produïs d’un moment a l’altre: la mort de Muriel Casals de resultes de les seqüeles d’un cop que es va fer al cap en caure quan va ser atropellada per una bicicleta.

En qüestió de minuts Twitter, Facebook i un munt de mitjans digitals escampaven la trista notícia a tort i a dret. He dit ‘un munt de mitjans’, no ‘tots’ perquè hi va haver una excepció, un silenci en relació a la notícia que a molts ens va sorprendre: Vilaweb no deia res.

Alguns, impacients de mena, feien anar amunt i avall de la xarxa que a can Vilaweb badaven. Però no: senzillament abans de difondre una notícia tan trista com aquella que afectava un afer tan seriós com és la mort d’una persona els responsables del mitjà varen considerar que havien de posar-se en contacte amb la família… que els va assegurar que la situació era extrema però que la Muriel, contra el que algú havia esbombat, encara era viva i que quan el traspàs fos consumat ho farien saber a tota la gent que assistia desconcertada al desenvolupament, portes enfora, d’aquella situació.

Per això, tan bon punt la família va informar que ja s’havia arribat al final aleshores –no abans, aleshores– va ser quan Vilaweb va posar la notícia al capdamunt del seu portal i amb el relleu que sens dubte mereixia.

És molt possible que aquell vespre la pàgina hauria tingut un munt de còpies i rebots si s’hagués afegit al carro de la majoria dels mitjans, però en aquelles quatre parets del carrer Ferlandina es van mantenir fermament fidels a uns criteris ètics que els honoren i que, n’estic segur, els va atorgar el respecte d’un munt de lectors.

Per això si entreu en l’apartat ‘Les deu raons per les quals heu de fer-vos subscriptor de Vilaweb’ (vegeu aquí) us trobareu amb declaracions com aquestes: ‘Aquest és un moment complicat per als mitjans. La crisi generalitzada per la qual han passat ha fet que molts hagin optat pel sensacionalisme, maldant per aconseguir tants clics com fos possible. VilaWeb sempre ha refusat aquesta opció. A VilaWeb no trobareu notícies tretes de context, de mal gust, que graten en la morbositat o que intenten enganyar-vos per aconseguir que hi entreu. I això fa molts anys que ho fem.’

Cert. Fa molts anys que ho fan. I ahir en vàrem tenir una mostra més quan cap a quarts de vuit del vespre va escampar-se per la xarxa una filtració de la Cadena SER que deia que la sentència sobre les actuacions del Major Trapero i els seus companys de judici era absolutòria.

Una vegada més una filtració sobre un altre assumpte seriós –no era una mort, d’acord; però afectava a la vida d’unes quantes persones durant els propers anys– s’escampava sense aturador… amb el clamorós silenci, una vegada més, de Vilaweb. Un silenci que s’ha trencat finalment (vegeu aquí) aquest matí a les nou i cinquanta sis minuts que ha estat quan la ‘Audiencia española’ ha comunicat la sentència a les parts i s’ha pogut verificar amb fets, no amb filtracions, el que des d’ahir s’havia escampat per tots els mitjans.

Evidentment, amb aquest apunt no pretenc entrar en valoracions sobre la Cadena SER, la ‘Audiencia española’ o altres actors d’aquests fets. (De fet les reaccions de decència i dignitat en relació a Catalunya no solen ser habituals a españa i, per tant, és prudent que vigilem per on ens pot venir ara la garrotada, encara que sigui amb un bastó folrat de vellut). No pretenc, dic, entrar en valoracions sobre altri, però sí que m’ha semblat remarcable i exemplar el capteniment que la gent de Vilaweb ha mantingut una vegada més. Un capteniment que demostra l’estima que senten pel seu ofici i el gran respecte que tenen per tots els qui els seguim i ens els creiem.

Afegeix un comentari