Mare, què em portaran els Reis?

Mentre practico les rutines pròpies de l’higiene matinal irromp en el meu cap una expressió que potser feia mig segle (o més) que no sentia. Desconec per quin encadenament de percepcions m’ha arribat, però l’engrapo amb les dues mans perquè no se’m torni a escapar i li faig passar la prova del nou: li pregunto a l’A. si li sona i tot just començar a dir-la veig que s’hi enganxa i que el monòleg esdevé duet. Prova, doncs, superada.

La frase me la deia ma mare (segurament també la diria mon pare) com a resposta a aquella pregunta neguitosa que els nens de final de la dècada dels cinquanta i principi de la dels seixanta féiem quan s’acostava el sis de gener, la festa dels Reis d’Orient: ‘Mare, ¿què em portaran els Reis?’

Formulada la pregunta, la situació derivava cap a un diàleg similar a aquest (quan resultava que havíem estat bons minyons): ‘¿Ja has escrit la carta?’ o bé ‘¿Ja has fet prou bondat aquest any?’

Però si resulta que la mare estava atrafegada –o atabalada perquè era la setena o la vuitena vegada que aquell mateix dia li repetíem la pregunta– la resposta era una espècie de facècia verbal o joc de paraules que és la que vaig recuperar sobtadament aquell matí de la setmana passada mentre em desprenia de les lleganyes de la nit:

Si no et portes bé –deia– els Reis et portaran UN ZING-ZING, UN TETÉ, UNA ERRA I UNA E.

Una frase que comença fent esment a un sonall (a españa, que parlen llengua estranya, en diuen ‘sonajero’) però amb el seu nom tradicional: l’onomatopeic zing-zing. Després venia una al·lusió a un indesxifrable ‘teté’ (que ningú no sabia ben bé què dimonis era, però que arrodonia la cantarella de l’expressió) i s’acabava amb l’esment a les dues lletres més temudes per un nen en vigílies de Reis: RE. És a dir, que si no pares d’emprenyar, minyó, Ses Majestats passaran de llarg…

Estic segur que a molts lectors d’aquest apunt la frase els pot sonar (i fins i tot amb variants familiars o en funció de la geografia). Si és així i voleu compartir els vostres records amb els meus us ofereixo dues opcions:

  • La primera seria que em deixessiu un comentari escrit, però de vegades el sistema que regula aquesta funcionalitat dels Blocs de Vilaweb fa figa i es penja en el moment de prémer el botó d’enviar.
  • La segona, que no falla mai, seria que m’enviéssiu un correu a l’adreça << jjisern@gmail.com >> amb les vostres explicacions.

Vejam si us animeu!

 

Afegeix un comentari