Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (21).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

La primera cosa bonica del dimecres 23 de setembre de 2020 és la demostració d’intel·ligència i la lliçó de vida (aplicable a tots nosaltres) de l’entrenador boig. El Loco Bielsa ara és a la banqueta del Leeds. Fa uns dies, tot i que anava guanyant per 4 a 1 al Fulham, continuava atacant i va encaixar dos gols més que al final del partit van posar el marcador en 4 a 3. A la roda de premsa li van preguntar per què, amb un avantatge com aquell, no havia pensat a posar deu homes darrere de la pilota. El Loco, que és el més sa de tota la parròquia, ni es va posar nerviós ni li va caldre rumiar gaire la resposta. Com si fos una cosa certa i sabuda va dir: “És un error pensar que per conservar un resultat s’hagi de fer el contrari del que s’ha fet per obtenir-lo”. Una màxima digna de ser anotada i de tenir-la sempre a mà perquè ens pot servir en qualsevol moment. I no només en el futbol. També a la política: si has guanyat fent el contestatari contra els privilegis no pots posar-te la corbata i tot seguit repartir poltrones perquè perdràs. A la feina: si et trien perquè es valora que tinguis idees pròpies, no les aparquis en favor de les d’altres perquè no te’n sortiràs. Pel que fa als sentiments: si has conquistat per la manera com ets no et transformis en un altre perquè no durarà. I si ho acabes fent, creu-me: el veritable ‘Loco’, el grillat, seràs tu.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

—————————————————————————————

La primera cosa bonica del divendres 25 de setembre de 2020 és el secret de la banana de Maurizio Cattelan, donada al Guggenheim de Manhattan. Es tracta d’una obra d’art titulada ‘Comedian’: una peça de fruita enganxada a la paret amb una cinta adhesiva. Un anònim l’ha comprat a Miami per cent cinquanta mil dòlars i l’ha regalat a la col·lecció novaiorquesa. El personal del museu no ha rebut, però, ni la banana ni la cinta. Aquests elements peribles constitueixen l’insignificant ‘corpus mechanicum’ de l’obra. Per comtes d’això el que han rebut és el ‘corpus mysticum’: catorze pàgines d’instruccions i diagrames que expliquen detalladament on s’ha de col·locar la banana (a 175 centímetres del terra) i amb quina freqüència s’ha de canviar (cada 7-10 dies). Això demostra que Cattelan és un creador avançat. El seu és el veritable ‘disseny intel·ligent’. Per a les criatures com nosaltres, en canvi, no hi ha cap llibre amb instruccions, d’altra banda tan necessàries. D’aquesta manera hi ha molts que acaben per arreglar-se a l’atzar amb l’esperança d’obtenir una bona imatge i es queden allí, enganxats, sense adonar-se del moment que comencen a oferir un espectacle trist, quan la llum dels focus projectats contra la paret posa en evidència el ridícul dels retocs que han intentat fer. De vegades, davant del televisor o anant pel carrer venen ganes de suggerir “Canvieu la banana!”. Però no es pot i això és precisament, el que em sembla bonic: som marcescibles, cert, però en absolut reemplaçables.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

(si cliqueu al damunt veureu com la imatge creix una mica)

——————————————————————————————————–

(Continua aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *