Sobre el bon llegir, el bon beure i el bon menjar (a can Vibop hi ha novetat).

Tanco els apunts d’aquest mes d’agost amb dues bones notícies en forma de novetat literària que m’arriben de Vibop, el projecte editorial nascut fa un parell d’anys i que des del carrer de la Vinya d’Alella (impossible trobar una adreça més adient!) tira endavant un reduït grup de gent molt entusiasta i competent amb la periodista Montserrat Serra al capdavant. Un projecte del qual no fa gaire ja vaig parlar (vegeu aquí) i que té uns ingredients prou atractius com per recomanar a tothom que s’hi acosti (aquesta és la seva pàgina web) per fer-ne un tast amb la seguretat que en sortirà ben satisfet.

La primera novetat porta la signatura de Julià Guillamon i es titula “Vi i benzina. Quatre històries apòcrifes de Joan Perucho”. Guillamon –que és un dels crítics literaris que jo llegeixo– és un expert en un munt de coses que atreuen la seva curiositat i en els darrers anys ho podem comprovar per mitjà de la seva activitat trepidant: escriu llibres (de vegades fins i tot amplia i posa al dia llibres seus publicats anys enrere), munta exposicions, estudia el món editorial català dels darrers vuitanta anys, publica cada setmana un article i una crítica literària a La Vanguardia Española, és un expert en Josep Palau i Fabre i, a més a més, canalitza el seu profund coneixement de la obra de Joan Perucho fent, enguany, de comissari del centenari del seu naixement (l’Any Joan Perucho) i preparant una exposició sobre l’editorial Tàber, de la qual l’autor de ‘Les històries naturals’ en fou promotor. Exposició que, val la pena apuntar-s’ho, molt aviat podrem veure a la biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps de Barcelona.

No recordo si ja ho he comentat en algun altre apunt, però fa bastant temps que porto de cap fer una immersió completa en l’extensa i variada obra de Julià Guillamon –la que ja he llegit i la que encara em falta– perquè tinc la convicció que a canvi de l’esforç obtindré un munt de bones compensacions. El que passa és que, per una banda em van arribant feinetes i encàrrecs que no em deixen concentrar en l’assumpte, i per l’altra, tinc la impressió que d’un temps ençà l’amic Julià maquina projectes, escriu llibres i els publica a una velocitat molt superior a la que jo soc capaç d’aplicar a la seva lectura. No he llançat la tovallola, però. Que consti.

“Vi i benzina…” és un deliciós recull de quatre històries breus escrites ‘a la manera de’  Joan Perucho en les quals fan acte de presència molts dels móns pels quals Guillamon (i en part també Perucho) se sent atret. Em refereixo a les curses de cotxes, als animals i les plantes (reals o imaginaris), als balnearis, la gastronomia, els llibres antics, l’estètica ‘pop’, etc… fins a confegir un deliciós tast que no arriba a les cinquanta pàgines, que es fa curt i que proporciona un munt de matisos que demostren que, a l’hora de posar-se a escriure, l’autor afina perfectament tots els instruments que té al seu abast.

La segona novetat queda perfectament descrita només esmentant-ne títol i subtítol: “Simenon i Maigret s’entaulen. Els plaers gormands de Georges Simenon i les receptes de Madame Maigret”. L’autor de la tria és Robert J. Courtine, el crític de gastronomia –gairebé un mite– del diari ‘Le Monde’ (vegeu aquí), la traducció l’ha fet Eulàlia de Bobes Soler i, a més a més, el llibre porta una introducció summament orientadora de Xavier Pla. Sabent que Simenon era home de paladar refinat i gustos exquisits el gruix del llibre són les receptes de quasi noranta plats que abasten tots els colors de la paleta alimentària: sopes, entrants, verdures, ous, salses, peix, marisc, caça, menuts, aviram, carn i postres.

Val la pena de remarcar, però, que cada recepta de la senyora Maigret té un pròleg i un epíleg. El pròleg –que farà les delícies dels incondicionals de Simenon— és el fragment de la novel·la de Maigret on es fa referència a aquell plat en concret (amb indicació del títol original en llengua francesa). I l’epíleg és el consell que dona Robert J. Courtine a propòsit d’aquell plat amb la cirereta final de dir-nos amb quin tipus de vi el comissari acompanyarà aquell plat. Hi torno: exquisideses per a tots els lectors i refinaments que paladejaran molt especialment els incondicionals ‘simenonians’.

Tot un viatge, doncs, pels records sensorials de Simenon amb aquest llibre que, per cert, inaugura una nova sèrie de l’editorial Vibop titulada “Comissaris i detectius gormands”. Vistos els temps que corren, tinc la impressió que una oferta així valdrà la pena que l’aprofitem.

Fins que no en quedi ni una engruna…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *