‘Un error de distracció’. Un Romagnoli amb música de Brunori Sas.

La primera cosa bonica del divendres 3 de juliol de 2020 són els amants que tornen en tren després de trobar-se per primera vegada passat el confinament que els ha mantingut allunyats. Ell viu a Milà, ella a Salerno. Quan s’acomiaden a l’Estació Central l’home és ràpid, gairebé furtiu i s’allunya de pressa. Torna a casa amb la muller i els fills: les vacances secretes s’han acabat. La dona puja al vagó número 3 amb les sabates planes perquè és més alta que ell i només quan se separen, al contrari del que sol ser habitual, se les canvia per unes de taló alt. Porta una faldilla llarga i florejada fins als peus i un top que brilla amb el mateix color que els seus ulls. La cita llargament esperada ho ha revifat tot. Asseguda al seient mira per la finestra i veu passar la pel·lícula de les últimes trenta-sis hores, probablement un llac, un hotel de façana vermella a tocar de l’aigua, el perfum d’aquest estiu que ja semblava perdut. Cinc hores de tren per anar i cinc més per tornar però ha valgut la pena. Té dos fills adolescents que passaran el juliol amb ella a Lipari i a l’agost li tocarà al seu ex-marit. I ell, on anirà? Li venen ganes de tornar-lo a sentir, la temptació de preguntar-li-ho. Telefona. La veu té la inconfusible alegria dels transgressors. Però ha violat una norma que s’havien fixat. Ell ja menteix i no hi ha res que apagui tant els colors com una mentida, per petita que sigui. La faldilla es destenyeix, el top s’apaga. Tanca els ulls. Ja està sola. Busca els auriculars i per un moment, just abans que se’ls posi, se sent pel mòbil un fragment de ’Un errore di distrazione’: “… i dels meus somnis de cartró / cremats al bar de l’estació”.

Gabriele Romagnoli, La Repubblica (3 de juliol de 2020).

Un errore di distrazione

Brunori Sas

Un giorno capirai / Che non c’era niente da cambiare / Non c’era niente da rifare / Bastava solo aver pazienza / Ed aspettare che le cose che ogni cosa / Si aggiustasse da sé

Quel giorno capirai / Che la passione ha una scadenza / E che è soltanto una scemenza / Cercare il cielo in una stanza / Ma ti piacciono le favole, lo so / È più forte di te

E dei tuoi alibi di ferro / Arrugginiti dalle lacrime di questo stronzo innamorato di te / Che ha scritto pure una canzone / Forse nutrendo l’illusione / Che nei tuoi occhi ci sia quello che non c’è

Ma è solo un attimo, come dire / Un errore di distrazione / Di questo cuore sempre attento / A non fare un passo falso / A non esser mai convinto di niente

È solo un attimo, lo giuro / Una lieve indecisione / Di questo cuore di buffone / Servo di un solo padrone / Un padrone mai contento di niente / Mai contento di

E un giorno, già lo so / Ci incontreremo in un locale / Oppure al centro commerciale / Con le verdure da pesare e / Ci diremo “Come stai? Da quanto tempo” / “Sei sposata oppure no?”

E allora, già lo so / Avremo voglia di scappare / Di spogliarci a far l’amore / In quella strada lungo il mare / E la paura di esser visti mi eccita, lo sai / È più forte di me

E dei miei sogni di cartone / Bruciati al bar della stazione / Fra un cappuccino e una tazzina di cafè / Fissando un treno regionale / Come se fosse un’astronave / Che fra un minuto ti porta via da me

Ma è solo un attimo / Come diré / Un errore di distrazione / Di questo cuore sempre attento / A non fare un passo falso / A non esser mai convinto di niente

È solo un attimo, lo giuro / Una lieve indecisione / Di questo cuore di buffone / Servo di un solo padrone / Un padrone mai contento di niente / Mai contento di na na na na…

È solo un attimo / Una lieve indecisione / È un errore di distrazione…

Un error de distracció

Brunori Sas

Un dia entendràs / que no hi havia res per canviar / no hi havia res a refer / Calia només tenir paciència / i esperar que les coses, que cada cosa / es posessin a lloc per elles mateixes.

Aquell dia entendràs / que la passió té data de caducitat / i que és una bestiesa / buscar el cel en una habitació. / Però t’agraden les faules, ja ho sé. / És més fort que tu.

I les teves excuses de ferro / rovellades per les llàgrimes d’aquest imbècil enamorat de tu / que ha escrit una cançó / fent-se, potser, la il·lusió / de veure en els teus ulls allò que no existeix.

Però és només un moment, com t’ho diria? / Un error de distracció / d’aquest cor sempre amatent / per no fer un pas en fals / i no estar mai convençut de res.

És només un moment, ho juro / una lleu indecisió / d’aquest cor de pallasso / servidor d’un únic amo / un amo sempre descontent / Sempre descontent…

I un bon dia, jo ja ho sé / ens trobarem en algun lloc / potser al centre comercial / fent cua per pesar les verdures / i ens direm ‘Com estàs? Quant de temps. / Estàs casada o no?’

I aleshores, jo ja ho sé / ens vindrà l’ànsia d’escapar / de despullar-nos i fer l’amor / en aquell carrer arran de mar / i ja saps que la por que algú ens vegi m’excita / És més fort que jo.

I els meus somnis de cartró / cremats al bar de l’estació / entre un ‘capuccino’ i una tassa de cafè / contemplant un tren regional / com si fos una astronau / que d’aquí a un minut se t’emportarà lluny de mi.

Però és només un moment, com t’ho diria? / Un error de distracció / d’aquest cor sempre amatent / per no fer un pas en fals / i no estar mai convençut de res.

És només un moment, ho juro / una lleu indecisió / d’aquest cor de pallasso / servidor d’un únic amo / un amo sempre descontent de res / Sempre descontent…

És només un moment / una lleu indecisió. / És un error de distracció…

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *