‘Mira, estimada’, mig segle d’un gran clàssic de Francesco Guccini.

Com el gran Luciano Pavarotti el 1935, Francesco Guccini va nèixer a Modena l’any 1940 (vegeu aquí i també aquí), es va retirar dels escenaris el 2012 i és un dels intèrprets més prestigiosos i respectats d’Itàlia. El segon àlbum que va publicar, ara fa cinquanta anys, es deia ‘Due anni dopo’ i contenia una de les seves cançons més conegudes, ‘Vedi cara’, dedicada a Roberta Baccillieri, la senyoreta amb la qual es va casar el 1971. Una relació que sis anys després es va estroncar.

(si cliqueu al damunt, les imatges creixen una mica més)

Aquest ‘Vedi cara’ que avui em ve tan de gust recuperar em sembla un retrat molt sincer de la incomunicació entre una parella… de fa cinquanta anys. Us deixo el video amb la cançó original i a continuació la lletra italiana i la traducció al català que m’he empescat:

Vedi cara

Francesco Guccini, 1970

Vedi cara, è difficile a spiegare
È difficile parlare dei fantasmi di una mente
Vedi cara, tutto quel che posso dire
È che cambio un po’ ogni giorno, è che sono differente
Vedi cara, certe volte sono in cielo
Come un aquilone al vento che poi a terra ricadrà
Vedi cara, è difficile a spiegare
È difficile capire, se non hai capito già…

Vedi cara, certe crisi son soltanto
Segno di qualcosa dentro che sta urlando per uscire
Vedi cara, certi giorni sono un anno
Certe frasi sono un niente che non serve più sentire
Vedi cara, le stagioni ed i sorrisi
Son denari che van spesi con dovuta proprietà
Vedi cara, è difficile a spiegare
È difficile capire, se non hai capito già…

Non capisci quando cerco in una sera
Un mistero d’atmosfera che è difficile afferrare
Quando rido senza muovere il mio viso
Quando piango senza un grido, quando invece vorrei urlare
Quando sogno dietro a frasi di canzoni
Dietro a libri e ad aquiloni, dietro a ciò che non sarà…
Vedi cara, è difficile a spiegare
È difficile capire, se non hai capito già…

Non rimpiango tutto quello che mi hai dato
Che son io che l’ho creato e potrei rifarlo ora
Anche se tutto il mio tempo con te non dimentico perché
Questo tempo dura ancora
Non cercare in un viso la ragione
In un nome la passione che lontano ora mi fa
Vedi cara, è difficile a spiegare
È difficile capire, se non hai capito già…

Tu sei molto, anche se non sei abbastanza
E non vedi la distanza che è fra i miei pensieri e i tuoi
Tu sei tutto, ma quel tutto è ancora poco
Tu sei paga del tuo gioco ed hai già quello che vuoi
Io cerco ancora e così non spaventarti
Quando senti allontanarmi: fugge il sogno, io resto qua!
Sii contenta della parte che tu hai
Ti do quello che mi dai, chi ha la colpa non si sa
Cerca dentro per capir quello che sento
Per sentir che ciò che cerco non è il nuovo o libertà…
Vedi cara, è difficile a spiegare
È difficile capire, se non hai capito già…

I aquí la meva traducció:

Mira, estimada, és difícil d’explicar / és difícil parlar dels fantasmes d’una ment. / Mira, estimada, tot el que et puc dir / és que cada dia canvio una mica, i que soc diferent. / Mira, estimada, de vegades soc al cel / com un estel que després caurà. / Mira, estimada, és difícil d’explicar / és difícil d’entendre, si no ho has entès ja…

Mira, estimada, algunes crisis són només / el senyal d’alguna cosa que tenim a dintre cridant per sortir. / Mira, estimada, alguns dies són com un any / i algunes frases no val la pena que les escoltem. / Mira, estimada, les estacions i els somriures / són valors que cal administrar amb molta cura. / Mira, estimada, és difícil d’explicar / és difícil d’entendre, si no ho has entès ja…

No entens que busqui a la nit / una atmosfera de misteri que és difícil d’aferrar / quan ric sense moure el rostre / quan ploro en silenci, quan de vegades el que voldria és xisclar / quan somio darrere les paraules d’una cançó / darrere d’un llibre o d’un estel, o de coses que no passaran… / Mira, estimada, és difícil d’explicar / és difícil d’entendre, si no ho has entès ja…

No em penedeixo de res del que m’has donat / soc jo qui ho ha creat i ho podria tornar a fer / si no oblido tot el temps al teu costat és perquè / aquest temps encara dura / no busquis en cap rostre la raó / o en un nom la passió que ara m’allunya. / Mira, estimada, és difícil d’explicar / és difícil d’entendre, si no ho has entès ja…

Tu ets molt, però no ets prou / i no veus la distància que hi ha entre els meus pensaments i els teus. / Tu ho ets tot, però aquest tot encara és poc / ets la paga del teu joc i ja tens el que vols / jo busco encara i per tant no t’espantis / si sents que m’allunyo: és el somni que fuig però jo em quedo aquí! / Estigues contenta de la part que et pertoca / et dono el que em dones. Qui pot dir que té la culpa? No ho sé / busca dintre teu per entendre el que sento / per sentir que el que jo busco no és la novetat ni la llibertat… Mira, estimada, és difícil d’explicar / és difícil d’entendre, si no ho has entès ja…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *