Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

14 d'agost de 2020
0 comentaris

Trini Lopez en el record.

Mentiria si digués que amb la mort de Trini Lopez, el dimarts passat per culpa de la Covid, desapareix un dels referents musicals de la meva vida perquè no és així. Però hi ha un fet que no puc negar: un dels primers discos que varen entrar a casa del pares –l’any 1964– va ser l’EP amb les quatre cançons que avui evoco i que, tal com es demostra amb la fotografia que encapçala aquest apunt, encara conservo.

De fet, poques coses més he seguit de la trajectòria d’aquest cantant nascut a Dallas (Texas) el 1937 però aquests quatre talls han quedat profundament enregistrats en la meva memòria musical i, per què no dir-ho, sentimental.

El disc és força complet perquè, per començar, té el popular ‘Si tingués un martell’ escrit per Pete Seeger, i ‘Aquesta terra és la teva terra’, de Woody Guthrie, un parell de referents com cal. Tot seguit canta ‘America’, del musical ‘West Side Story’, i acaba amb el clàssic ‘Bye bye blackbird’ la versió catalana del qual per aquelles mateixes dates, si fa no fa, estava gravant Núria Feliu amb Tete Montoliu amb el títol ‘Ves i perde’t’. (*)

M’imagino que les quatre cançons d’aquell disc en directe de Trini Lopez les deuria escoltar un munt de vegades al tocadiscos de casa dels pares perquè encara avui, després de tants anys, mentre preparo aquest apunt i consulto la versió en You Tube que trobareu aquí sota soc capaç de recordar la majoria dels efectes de la bateria, la guitarra o els crits i refilets que el senyor Lopez adreça al seu públic.

I he de confessar que, potser per la nostàlgia, el disc –que ja notareu que és summament energètic– encara l’escolto amb gran plaer. M’agradaria que aquest plaer el compartíssiu:

I de propina l’irrepetible tàndem Feliu-Montoliu amb el ‘Ves i perde’t (Bye bye blackbird):

(*) Uf! Mentre repasso el que vaig escriure ahir al vespre em ve a la memòria la sintonia d’un programa de ràdio que per aquella època –us ho recordo: 1964; els Beatles encara trigarien un any a venir a la Monumental— feia Luís Arribas Castro i que es deia ‘Europa Musical’. Com era el seu costum, Arribas Castro no es dedicava només a presentar els discos sinó que també cantava i quan va sortir aquesta versió del ‘Si tingués un martell’ de Trini Lopez n’aprofitava la melodia per cantar això que us reproduiré fins que la memòria em falli:

“Europa Musical / es el mejor programa / de música y canciones / de gran actualidad. / Venid al calorcito / chicos europeístas…”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!