Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

12 d'agost de 2020
0 comentaris

Historiadors locals: ofici (i vocació) de salvar la memòria.

Sempre que passo per algun poble i disposo de prou temps miro d’acostar-me a la llibreria o a la botiga que en faci les funcions per veure si tenen cap publicació sobre la història de la localitat o de les rodalies. La majoria de les vegades no trobo res, però de tant en tant apareixen petites meravelles que, almenys a mi, m’alegren la resta del viatge.

M’ha fet pensar en això la insòlita recepció que han tingut els dos apunts que dies enrere vaig dedicar a la figura de Joan Gómez Vinardell (aquest i aquest), de Premià de Mar. Ell encarnava a la perfecció aquell concepte conegut com ‘historiador local’ que, al meu parer, a casa nostra té una importància cabdal ja que molt sovint la feina de recerca que fan aquests investigadors vocacionals és bàsica per preservar costums, documents i tradicions que sense ells haurian desaparegut.

Són gent que no sol tenir darrere seu cap càtedra universitària ni cap infrastructura acadèmica que els doni suport. Ben al contrari, moltes vegades han d’enfrontar-se als interessos particulars i barallar-se amb els poders públics per conservar allò que és de tots i no hauria de desaparèixer.

Habitualment es guanyen la vida amb feines que no tenen res a veure amb la seva vocació i que consagren temps lliure, recursos econòmics i energies a aplegar ajuts i complicitats i a posar en marxa iniciatives i projectes que d’una altra manera no veurien mai la llum.

Mentre escric això penso, per exemple, en una persona molt concreta que és qui sap més coses sobre la Muga i els territoris que travessa i que des de fa anys treballa de cambrer en un restaurant de la zona. I com ell, molts més.

I és, evidentment, el cas de Joan Gómez que Albert Calls ha sabut descriure molt bé en un article que ha penjat recentment a ‘Tribuna Maresme” (aquest) i que us reprodueixo a continuació en homenatge a ell i a tots els historiadors locals:

L’ofici de salvar la memòria

Albert Calls, Tribuna Maresme, agost 2020

El passat 30 de juliol va morir a l’edat de 78 anys en Joan Gómez, de Premià de Mar. Museòleg i estudiós de la història local, documentalista, artista i escriptor, entre moltes d’altres vocacions d’una dilatada trajectòria al servei de la cultura i sobretot, membre de ple d’una generació, la que ara en el món virtual en diuen analògica.

Si busquéssim algunes paraules clau de la seva intensa activitat hi hauria l’Associació d’Artistes Plàstics, el Museu de l’Estampació, l’escola El Dofí, l’Associació d’Estudis Científics i Culturals o la Fundació CRIT. A més, de ser un referent local i de l’àmbit tèxtil per a estudiosos i estudiants de tota mena.

La passió d’en Joan Gómez va ser la preservació de la història local. I si ara, en ple segle XXI, estem acostumats a tenir museus i institucions amb personal i una certa estabilitat, la generació de Joan Gómez ve d’un moment on salvar la història era recollir documents de manera totalment voluntariosa, que sovint es llançaven a la brossa, preservar-los en primera instància de la destrucció, per tot seguit, intentar posar-hi un mínim d’ordre per salvaguardar-los. Persones com ell han contribuït a què s’hagi conservat una bona part de la nostra memòria més propera, la que sovint interessa a poca gent, per deixadesa o perquè és més pràctic per a determinades elits que el pas del temps esborri certes coses.

En els documents i la memòria hi ha escrit el que vam ser i les claus del que som i del que serem. Amb la mort de Joan Gómez comença a desaparèixer del tot ja una generació que en la represa de la democràcia, amb pocs recursos i molta empenta autodidacta, contra la desídia i el desinterès col·lectiu, va convertir la seva passió en la seva vida.

De tots aquells papers salvats per en Joan Gómez de la destrucció i l’oblit, n’han anat sortint llibres, records, poemes i creacions artístiques, fruit d’una inquietud de la que en som deutors, avui que sortosament tenim institucions llampants i estructurades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!