Celdoni Fonoll: versos en temps de virus.

Algun dia disposarem de prou perspectiva per adonar-nos que aquests llargs mesos que hem passat a casa confinats per culpa de la pandèmia hem creat uns quants rituals de supervivència als quals ens hem arrapat com si es tractés d’una taula de salvació que ens allunyava de la incertesa i de les actituds depressives.

Han estat, en part, rituals-amulet que quedaven entre les quatre parets de l’àmbit domèstic (i cadascú ja els explicarà si li vaga), però també hi ha hagut els que tenien una dimensió col·lectiva. Penso, per exemple, en els aplaudiments al personal sanitari de cada vespre o en la pila de missatges positius que circulaven per les xarxes socials o pel correu electrònic.

Cada dia entre Sant Josep i la Mare de Déu de Montserrat d’enguany una àmplia llista de gent afortunada hem anat rebent diàriament uns correus electrònics de Celdoni Fonoll que il·lustraven de manera directa, desvergonyida i sense pèls a la llengua els avatars de l’actualitat. Unes instantànies en forma de versos breus pastats amb una sàvia barreja on s’hi combinaven les urgències de la immediatesa amb un ofici de molts anys llegint, dient, escrivint i escampant bona poesia per aquests mons de Déu.

I ara aquells versos –setanta-quatre, si no m’he descomptat, repartits entre quaranta dies– més un pròleg d’Isidor Marí i un epíleg també en vers escrit per Lloll Bertran veuen la llum en forma de llibre amb el títol de “Maleïda Covid”, publicat per Curbet Edicions. Sense oblidar un sucós apartat final de notes, citacions i endreces que ajuden a situar els poemes del llibre i a donar-los el context que potser  necessitarà algun lector que abordi el llibre d’aquí a uns quants anys. Quan tot això d’ara sigui record i malson.

Si fa no fa, és el que Lloll Bertran escriu en el darrer tercet del seu epíleg:

Que no caigui en oblit!
No hi caurà si heu llegit
Maleïda Covid.

Els que seguiu la producció literària recent de Celdoni Fonoll –sobretot els dietaris o els reculls poètics ‘Enllaçats de groc’ o ‘Haikús del Parc Güell’— identificareu en ‘Maleïda Covid’ la marca inconfusible del seu llengut autor (que de vegades -quan ha de disparar amb bala de precisió- es camufla de ‘pseudònim llengut’): la contemplació de la natura, el cel, els ocells i les plantes, ara des del terrat de casa, i la crítica implacable contra les malvestats que solen arribar-nos de ponent.

És un recull que es llegeix de primeres molt de pressa, però al qual us recomano que hi aneu tornant de tant en tant perquè, desenganyem-nos, potser sí que ara ja no estem confinats, però la ronya i les miasmes continuen envoltant-nos i cal que no ens enxampin badant.

Per això us recomano aquests versos carregats d’energia, de mala llet i, com no podia ser altrament, d’esperança. Perquè en Fonoll –i això és el que més em convenç d’ell– és, per damunt de tot, un home que creu en l’esperança.

HAIKÚ MATINAL
Matí diàfan
que estrenes un nou dia,
porta esperança!
14 d’abril

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *