Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (18).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):

La primera cosa bonica del dilluns 27 de juliol de 2020 és una de les que es troben a faltar en aquest estrany estiu, una nostàlgia impensable: ¿on s’han fotut els japonesos?

Omplien les voreres xafogoses seguint les obres d’art de les nostres ciutats i sentíem una gran fatiga quan els havíem de suportar. Viatjaven sempre en grup, eren dotzenes, difícils d’esquivar i tots assemblats amb els micròfons a través dels quals escoltaven religiosament qualsevulla informació sobre qualsevol monument. Movien el cap amb seriosa gravetat, feien ‘Oooooh!’, fotografiaven. Semblaven interessats per tot. Discrets i silenciosos te’ls trobaves en ramat inesperadament darrere teu. Reien moderadament. Es deixaven enredar pels taxistes que els portaven a Ostia i els deien que allò era Pompeia. I a sobre els donaven propina. I una darrera cosa, inconcebible per a nosaltres: portaven una mascareta que els tapava mitja cara. I ara que la portem nosaltres, ells han desaparegut.

S’han quedat a casa esperant unes improbables Olimpíades. I ens adonem que sense els japonesos les nostres ciutats ja no són les de sempre. Els manca un improvisat ordre enmig del desordre. Ja no ens sorprèn res i ens considerem molt llestos a força de ser previsibles. Ens fotografiem a nosaltres mateixos. Parlem i no escoltem. Voldríem anar a veure’ls on són per demanar-los que tornin o, si més no, un senyal. Però no podem.

Ens quedem a casa i llegim Mishima, ara que aviat farà cinquanta anys de la seva mort autoinfligida: ‘Els europeus no busquen la joia del més enllà, confien, simplement, en l’oblit’.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————————

La primera cosa bonica del dimecres 29 de juliol ja la coneixeu perquè li vaig dedicar el mateix dia un apunt específic. (Aquí el teniu).

——————————————————————————————————

La primera cosa bonica del divendres 31 de juliol de 2020 és el rètol que diu ‘Tancat per vacances’. Fins avui era un cartell que ens suscitava malenconia. Volia dir ciutats buides, calda insuportable, brunzir de cigales i la desaparició dels nostres punts de referència. La sortida al camp dels reserves. El barber desconegut en mans del qual ens posem amb una certa sospita (si no tanca, pensem, deu ser perquè durant la resta de l’any no hi va ningú). La substitució de la Lliga pel mercat de fitxatges. Del cinema per les sessions a l’aire lliure amb projectors tronats. El terror al dentista desconegut que t’ha aconsellat un amic. El recurs als centres comercials que mai tanquen. Tot i que haurien de fer-ho.

Anàvem del ‘del’ al ’‘al’ mentre fèiem comptes: 21 dies. ¿Quant deu guanyar una ferreteria per poder-se permetre tres setmanes de vacances? No suportàvem aquell buit, sobretot nosaltres, que vivíem existències lineals i sense interrupcions, fèiem teletreball de tota la vida, teníem un PC que era com una pròtesi i escrivíem de tot, en qualsevol indret.

Però aquest any, en canvi, si veiem una persiana abaixada que proclama triomfant el ‘Tancat per vacances’ estem contents: un senyal de normalitat. Després d’uns mesos de tancament forçat, aquest voluntari. Cosa que vol dir que la ferreteria pot permetre-s’ho encara, que reprendrà la feina i que, per tant, aquesta tardor no farà fallida tothom tal com auguren, fent veure que els preocupa, aquells que no faran fallida mai. I ara també tanca per vacances aquest espai. Tornaré el 7 de setembre. I us desitjo no llegir, sinó fer, una cosa bonica cada dia. Des d’ara mateix.

 (si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————————

(La sèrie continuarà el mes de setembre)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *